Els ‘trucs' d'Arthur

Es coneix el repertori d'Arthur Miller i de Tennesse Williams per centrar-se en conflictes que arrelen en els personatges perdedors de l'Amèrica de mitjans del segle passat. Se'ls titlla sovint de naturalisme o de realisme social. Aquesta foto dels mitjans podria quedar allunyada, però la mirada del director Georges Lavaudant a Panorama des del pont (que s'estrena demà al Romea i farà temporada fins al 10 d'abril) és la de convidar el públic a veure un experiment en directe.

En una caixa negra es posen en contacte una traïció d'un immigrant de Brooklyn que delata els seus cosins acabats d'arribar a Nova York i una relació d'amor tumultuosa. Quan connecten, el conflicte esclata. Eduard Fernández és Eddie Carbone, aquell estibador del port que sent una certa debilitat per la seva tendra neboda i que comprova com l'arribada d'uns joves indocumentats el desplacen del seu costat. La companyia celebra el treball minuciós que s'ha fet amb el text per entendre cada rèplica, descobrir-hi (amb el suport del traductor Joan Sellent) els trucs que Arthur Miller va introduir al seu text i fer evident que l'acció és d'un “fals naturalisme” que ajuda a prendre consciència que es parla d'una altra immigració però que la gelosia és un element ben actual. Fernández comenta que Eddie és “tosc, la persona que li han deixat ser”. Quan veu com els joves poden somniar, divertir-se, ser feliços, necessita apartar-los. Jordi Martínez és l'advocat Salieri, que atendrà el conflicte familiar. Anirà percebent la tragèdia i comprovant que res podrà aturar el destí fatal. Els dos cosins els interpreten Marcel Borràs i Pep Ambròs, tot i que amb mirades antagòniques viuen una esperança que ja no es respira en l'ànima d'Eddie.

Aquest percebrà que al seu problema amb Beatrice (Mercè Pons) se li afegirà comprovar com aquella Catherine preferida es va fer gran i distanciant-se (Marina Salas), sobretot arran de l'arribada dels joves que han d'acollir, com imposa la tradició de la colònia italiana de Brooklyn.

El muntatge, amb vuit actors, és una aposta evident del Romea, que contrasta amb els darrers anys, en què els repartiments s'escurçaven per reduir riscos. Per Borja Sitjà, que acaba de ser escollit com a nou director de l'Archipel de Perpinyà però que continua amatent a la programació del Romea, aquest muntatge depèn molt del treball d'actors. I recorda casos personals d'aquest text amb produccions anteriors: en alguna, va sortir fascinat i en l'altra “em vaig dormir”. Sitjà està molt satisfet del treball a la sala d'assaig i augura un nou èxit després de la reposició d'Els veïns de dalt que ha batut rècords d'assistència.

Fa una dècada que el TNC va programar aquest muntatge a la sala petita, dirigit per Rafel Duran i amb Toni Sevilla com a protagonista. També és de destacar la Mort d'un viatjant, del mateix autor, que va protagonitzar Jordi Boixaderas, dirigit per Mario Gas i que es va poder veure al Teatre Lliure l'any 2009.