què hi ha de nou
M. Montserrat, D. Paloma
La gramàtica
“En general, el text de la Gramàtica de la llengua catalana presenta sense indicar explícitament que són normatius els fets gramaticals pertanyents a la llengua general, és a dir, els que comparteix una gran majoria de parlants de diverses varietats i són adequats en qualsevol situació comunicativa: els classifica gramaticalment, n'explica sumàriament les propietats, en dóna la casuística més general i els exemplifica. Tots els fets que s'hi presenten, tant si donen lloc a una única solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari.” [Reproducció d'un text de presentació de la gramàtica.]
Iniciem avui una sèrie d'articles entorn de la gramàtica oficial que l'Institut d'Estudis Catalans té la intenció de publicar a final d'any. A partir del que es diu a la nova gramàtica, farem cada mes un comentari. La intenció és subratllar algun concepte o alguna construcció lingüística particular. Aquest primer article es proposa presentar les característiques principals de l'obra a partir d'un text elaborat per l'IEC i exposat per primera vegada a la plataforma Acadèmia Oberta.
Agraïm d'entrada les facilitats i el vistiplau de Manuel Pérez Saldanya, director de l'Oficina de Gramàtica; Gemma Rigau, presidenta de la Comissió de Gramàtica, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica, que va suggerir aquesta idea que El Punt Avui ha acollit.
Una prèvia encapçala el primer comentari: la gramàtica que l'Institut d'Estudis Catalans publicarà aquest any és la primera de l'Institut. La Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, publicada el 1918 (i reeditada set vegades fins al 1933), va ser obra al capdavall de Pompeu Fabra, no de l'Institut. Una sola persona la va elaborar; l'Institut la va publicar i la va assumir com a pròpia. No és el cas de la nova gramàtica, que ha viscut unes quantes etapes, amb persones diferents i la participació de l'Oficina de Gramàtica, la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica.
Subratllem ara una indicació fonamental d'un text de presentació de la Gramàtica: la gramàtica no diu explícitament que són normatius els fets gramaticals generals i adequats en qualsevol situació. No n'hem d'esperar la indicació tradicional correcte o incorrecte en aquests termes. El que tradicionalment s'entenia com a “incorrecció” avui sovint es pot identificar amb fenòmens que són vàlids dins uns certs límits i que no ho són més enllà, i la nova gramàtica es proposa precisar els límits d'aquests fenòmens. Per exemple: “L'ús del futur per a expressar probabilitat [...] no es considera adequat en els registres formals.”
Hi ha diverses maneres d'expressar la normativa i la nova gramàtica presenta la norma a partir de la descripció de les formes i construccions lingüístiques. Però quan hi ha formes concurrents que estan sotmeses a variació geogràfica o social, la nova gramàtica ho explicita i n'indica la pertinença de les variants a l'una o a l'altra: i es diu, també, si una solució és més o menys habitual, més o menys recent i si té més o menys tradició.