crítica de teatre / tercer cuerpo
Sobre el patiment
Són tres companys de feina, tres oficinistes abandonats literalment en un edifici en què res no funciona, ni tan sols el telèfon. Fa anys que treballen junts, però no es coneixen. Tenen en comú el desig d'estimar, però també la incapacitat de saber com fer-ho, la frustració i la soledat, quelcom que els lliga amb una parella jove que protagonitza una història paral·lela i inicialment queda exclosa del grup, però s'hi incorpora més tard, quan els vincles entre els personatges esclaten. Una dona que vol tenir fills, una altra que necessita donar i rebre amor, un home que perd la mare i necessita omplir el buit, una parella que vol estimar-se i no sap com fer-ho, tots fracassaran en l'intent. La nova proposta de l'argentí Claudio Tolcachir segueix les coordenades de La omisión de la familia Coleman –es va veure a Temporada Alta fa dos anys–, perquè són propostes en què el pes de tot plegat el suporten els intèrprets, i cal dir que estan esplèndids, amb una menció especial per a Daniela Pal. En un espai únic i reduït, que recrea una oficina ancorada en el temps, com els personatges que l'habiten, farcida de papers, hi conviuen diverses situacions i diversos espais a la vegada, trencant les convencions teatrals. L'acció es desenvolupa fragmentada, fent salts en el temps i l'espai; els diàlegs són àgils i amarats d'un humor negre irresistible –pel que sembla, habitual en l'autor–, que es torna crueltat quan de mica en mica es va dibuixant el drama, la constatació que l'intent dels personatges és absurd.