Grandiloqüència d'un renascut

Després d'una pel·lícula tan lamentable com Biutiful era possible creure que Alejandro González Iñárritu s'havia suïcidat com a cineasta. Tanmateix, amb Birdman, foc d'artifici formal que emmascara una successió de tòpics sobre el món del teatre, el mexicà no només va renéixer, sinó que va ser el gran guanyador dels Oscar en l'edició de l'any passat. Un cop renascut, ha canviat de terç amb El renacido per continuar encantant serpents i així, doncs, triomfar en taquilla, acaparar premis i nominacions que poden aportar-li més Oscar i fer creure que és un gran cineasta. S'hi esforça amb imatges que volen colpir l'espectador o que, copiant Tarkovski o imitant Terrence Malick a través de la fotografia pretensiosa d'Emmanuel Lubezki, volen fer present el misteri de la naturalesa.

El renacido s'inspira en una novel·la de Michael Punke que aborda la llegenda de Hugh Glass, un caçador de principis del segle XIX que, en les muntanyes a prop del riu Missouri, no només va sobreviure a l'atac d'un ós grizzly sinó al fet de ser abandonat pels seus companys de travessia. La mateixa història va ser narrada per Richard C. Sarafian en un film de l'any 1971, L'home d'una terra salvatge. Com li és propi, González Iñárritu hi posa més transcendència a aquesta història de supervivència en què un grup de caçadors, per la cobdícia o simplement per instint de supervivència, actuen de manera salvatge mentre són amenaçats per indis que lluiten perquè el seu territori no sigui ocupat o saquejat. Allò seu és la transcendència, amb imatges com ara aquelles en què els morts es fan presents levitant damunt de l'heroi o abraçant-lo en unes runes imaginàries, i la grandiloqüència formal amb què mostra com el renascut va superant tota mena d'obstacles i perills, siguin uns ràpids corrents fluvials, més animalots salvatges o la malícia del seu antagonista, interpretat per Tom Hardy. També hi posa moral amb un dualisme primari, de manera que l'heroi fins i tot no és racista, mentre que l'oponent, un altre supervivent com ell, és reduït a un miserable.

Aquesta és una pel·lícula molt mascle, en què, mentre les dones són mortes o violades, sembla usar-se el format panoràmic perquè els homes hi exhibeixin les seves escopetes. I sobretot és una pel·lícula que no s'acaba mai. Es dóna per fet que, finalment, Leonardo di Caprio guanyarà l'Oscar. És molt possible, perquè funciona treure bava i arrossegar-se per terra.