Dolors Bosch regalarà 320 obres d'una mostra a la UdG

“Ens declarem pròfugues, insubmises i fartes d'una apropiació prolongada per part de qui ens va parir. Estem cansades d'estar aparcades al seu taller i per això ens manifestem en contra de l'acaparament de l'art per unes minories.” Així parlen les obres que l'artista gironina Dolors Bosch Agustí exposarà del 23 de febrer a l'11 de març al primer pis del claustre gòtic de Sant Domènec, seu de la Facultat de Lletres de la UdG, com una activitat emmarcada dins del cicle Pensar la comunicació, dirigit pel professor Lluís Costa, i organitzada amb el suport del degà Josep Gordi. L'exposició DesARTant inclourà 320 obres, entre ceràmiques i pintures, que literalment desertaran del seu taller per ser donades, sense cap transacció comercial, a “les persones que en vulguin fruir”.

Els visitants només hauran de triar l'obra que els agradi –una per persona–, omplir una butlleta a la consergeria del centre on rebran uns adhesius per reservar i identificar l'obra triada, i si volen, fer-s'hi un selfie per enviar-lo a l'artista, perquè pugui saber el destí de cada peça. Les obres no es podran retirar fins als últims tres dies de l'exposició, quan les peces que quedin disponibles, si és que en queda alguna, podran ser “espigolades” directament.

“Val a dir que m'estimo molt el que he realitzat, i per això mateix vull fer-ne regal a totes aquelles persones que em siguin receptives i sàpiguen donar-li el valor no només amb euros, sinó amb el fet de saber posar-hi l'afecte sensorial i emocional que li cal a cada obra. Una obra, pel sol fet de regalar-la no té preu? Aquest podria ser un tema debatible que deixo en l'aire”, escriu Dolors Bosch a la presentació del seu “art-interludi a la UdG” emmarcat “entre pausa i pausa dels meus treballs artístics”, que té un precedent: ara fa uns deu anys, va fer una acció semblant a l'era de la finca d'uns amics al poble de la Pera, “en format happening” d'art i poesia. De fet, la gran majoria de les obres que ara exposarà i donarà estan fetes durant l'última dècada.

Després d'una llarga trajectòria artística i docent de més de mig segle, amb “moments més gloriosos que altres”, Dolors Bosch veu com el taller se li va omplint de la seva pròpia obra, sense cap sortida aparent, com passa també “en tants tallers d'altres artistes molt bons”, en aquests temps en què la immediatesa que afavoreixen les noves tecnologies sembla “renyida amb la contemplació d'un quadre a la paret”. “Vull donar tota l'obra que ara omple el meu taller per fer-me espai físic i mental –tot va lligat– i continuar creant, perquè no faig això perquè plegui, ni molt menys: tinc ganes de fer moltes coses”, afirma Bosch, que es declara “efímera, juntament amb totes les meves creacions”, sense cap voluntat de transcendència. “Encara hi ha artistes que es pensen que, un cop morts, passaran a la posteritat, i només són quatre que ho aconsegueixen.” També diu que alguns companys d'ofici no estan d'acord amb la seva donació perquè, en termes mercantilistes, “devalua l'obra”, però ella replica amb la seva llibertat i una màxima: “L'art és per gaudir-ne.”