cultura

Rosa Pera. situació crítica

Jaume Vidal

“No cal un successor de Tàpies”

Té sentit la crítica d'art avui?

Una de les principals propietats de l'art i de la cultura és la de contribuir a fomentar i desenvolupar el sentit crític de les persones. L'art és una via de coneixement, un àmbit de producció i de comunicació a través d'idees i emocions. És un espai per gaudir i pensar. La crítica d'art connecta visions i situacions, pensament i acció, història i present, l'art amb d'altres fonts de saber, i ha d'interpel·lar artistes i públics a discreció. Intel·ligència, gaudi estètic i esperit critic: no se m'acut un còctel millor per al cultiu de la societat. La crítica no té un sentit, en té molts.

S'ha convertit el crític en artista i l'artista en crític?

Són agents diferents. Això no obstant, quan els artistes aporten la seva visió a pràctiques pròpies del crític, com el comissariat, o experimenten amb arxius, col·leccions i museus com a dispositius des d'on fer trontollar paradigmes, solen fer aportacions interessants.

Quin és el seu museu preferit? En quin no hi entra mai?

M'agrada tant estar a museus com llegir literatura o anar al cinema. Gaudeixo molt a llocs com el Barbican i la Tate Modern a Londres, el Cooper Hewitt i el New Museum a Nova York o el Boijmans Van Beuningen a Rotterdam. Darrerament n'he conegut un de molt especial, el Sir John Soane's Museum a Londres. No em desperten gaire interès les franquícies com la del Pompidou a Màlaga.

Tàpies té successor?

No cal.

L'art català ha viscut massa dels grans noms?

Si sortíssim al carrer i demanéssim a la gent cinc noms d'artistes, les respostes i els silencis serien del tot eloqüents. Probablement no seria diferent fer-ho a centres comercials o a les facultats. Si fem un repàs als artistes de les exposicions i esdeveniments artístics internacionals, també tindrem un indicador prou explícit.

Per quins artistes aposta?

M'agrada treballar amb artistes que aportin complexitat, que invitin a relacionar-nos amb la realitat des de perspectives imprevistes i també amb els somnis, que estimulen a exercir el poder de la imaginació amb intel·ligència, valentia i sensibilitat. Els que fan vacil·lar allò que es té per inequívoc.

Realment interessa l'art al públic català?

Es difícil que la gent s'interessi per coses que no coneix o a les quals no hi té un accés natural. Què és art català i quin és el (seu) públic? Em resisteixo a parlar-ne en singular. Art i públic són diversos i variables, i el millor vincle entre ells és l'educació, que ha de ser expandida.

Som un poble artísticament madur?

L'art no ha de ser un bé de consum. Art i cultura haurien de ser transversals a d'altres àmbits; l'art té molt més a aportar a l'educació que ensenyar els nens a dibuixar, activitat que tots els infants desenvolupen de manera natural, com parlar o caminar. Com és que a mesura que avancen en la seva formació, es van allunyant cada cop més de la creació fins sentir-se'n gairebé aliens?

Els polítics es creuen l'art català?

No he sentit ningú que pregunti si els polítics es creuen la sanitat o la indústria. Els polítics han de tenir cultura i han de fer la seva feina. La gent es pregunta sobre la creença en allò que desconeix completament o sobre allò de què no se'n fia, com la parapsicologia, els extraterrestres o en la vida al més enllà. Preguntar-se sobre si els polítics creuen en la cultura és pressuposar que la desconeixen i que se'n malfien. Preferiria no fer-ho.


El silenci seria eloqüent si sortíssim al carrer i demanéssim cinc noms d'artistes

Rosa Pera (Barcelona, 1966). L'art contemporani l'atreia i tenia clar que s'hi volia dedicar. Un camí, Història de l'Art; i després, tot allò que l'apropés a l'anhel de viure amb i d'aquest món: curs de comissariat amb Glòria Picazo i taller a Montesquieu, a càrrec de José Luis Brea. Poc abans de llicenciar-se es va estrenar amb la programació del centre Mas Fonollar a Santa Coloma de Gramenet. Paral·lelament va impulsar Barcelona Taller, una iniciativa que va generar a principis dels noranta un bon planter de futurs ‘curators'. Directora de la QUAM del 96 al 99 i després, comissària independent fins ara, amb l'interval de la direcció del Bòlit a Girona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia