Conèixer millor Gaudí

“Gaudí és molt estudiat per persones del món sencer, però no de Catalunya. És una gran injustícia.” Molts estudiosos catalans no hi estaran d'acord, però el cas és que Lourdes Cirlot, la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona (UB), ho veu així. Era tanta la seva preocupació que no ha parat fins aconseguir el que creu que serà la solució definitiva a aquest desert d'estudis: la creació de la Càtedra Gaudí de la UB.

L'aliat que ha trobat per tirar-la endavant és The Gaudí Research Institute, una entitat que van crear el 2013 Pere Jordi Figuerola, Manuel Medarde i Marià Marín per promoure diferents projectes de ressons gaudinians. La recent remodelació del Museu Diocesà de Barcelona, amb una exposició centrada en cos i ànima a Gaudí, n'és un. The Gaudí Research Institute té molts bons contactes empresarials per tancar patrocinis. Per a la Càtedra Gaudí han trobat els necessaris per tal que a la UB “no li costi ni un sol euro”, assegura Figuerola.

Tot i que hi ha una oficina a l'edifici històric de la UB, la seu central de la Càtedra Gaudí està a la colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló, a l'antiga fàbrica del Tint, just on també hi té les seves instal·lacions The Gaudí Research Institute.

Fins ara, el genial arquitecte no estava pas orfe de càtedra a la seva ciutat. El 1956, se'n va crear una, per ordre ministerial, adscrita a l'Escola d'Arquitectura i amb Josep F. Ràfols, biògraf i deixeble de Gaudí, de director. Més de mig segle després, l'aventura continua, ara sota la direcció de Jaume Sanmartí i amb una missió complexa: treballar “en moments d'una desproporcionada exaltació mediàtica de la figura de Gaudí que pot banalitzar la importància indiscutible de la seva obra i el seu nom”. A l'entorn de Gaudí hi ha molt soroll, efectivament.

La nova Càtedra Gaudí neix amb unes altres particularitats. D'entrada, no es pot vincular a cap facultat d'arquitectura perquè a la UB no n'hi ha. Però això, segons Cirlot, no és cap problema. “Les recerques beuran de les moltíssimes altres branques de coneixement que té la universitat”, exclama. El seu director és Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia. La càtedra té un lligam directe amb el grau de comunicació i indústries culturals i, per tant, parteix d'aquest Gaudí que fascina el planeta sencer. “Si Barcelona és una de les ciutats més visitades del món és gràcies a Gaudí. La gent ve aquí per Gaudí”, diu Sotelo.

El Gaudí com a marca d'èxit sembla inspirar la càtedra. Però els seus promotors s'afanyen a dir que les línies d'investigació seran múltiples. “Gaudí és una personalitat polifònica, equivalent a un Llull o a un Leonardo”, apunta Sotelo. Cirlot està convençuda que la UB és el millor lloc per estudiar-lo. “Per tractar el tema de la llum tenim els físics. Per als colors, els químics. I els metges també tenen molt a dir perquè Gaudí tenia uns coneixements d'anatomia humana extraordinaris.”

Amb la càtedra en marxa, enguany passaran més coses a l'entorn de Gaudí. Aquests dos mateixos socis, la UB i The Gaudí Research Institute, tornaran a organitzar un congrés mundial, el segon, amb una llarga nòmina d'experts d'aquí i d'arreu. Se celebrarà a Barcelona del 5 al 7 d'octubre. I la gran novetat és que tindrà una edició primaveral a la Universitat de Fudan, una localitat propera a Xangai. Sabíem de la passió que hi ha a Japó per Gaudí, però el que està passant a la Xina també és “tot un fenomen”, assegura Figuerola.

El congrés se centrarà, per bé que no exclusivament, en el Park Güell i la Torre Bellesguard. L'esdeveniment té caràcter biennal i, fins al 2026, preveu fins a cinc convocatòries més. El 2026 serà un any rodó per a la família gaudiniana: es commemorarà el centenari de la mort de Gaudí i, per fi, s'acabaran les obres de la Sagrada Família.