De fils a llibres

Reinventar-se és un gran què, i si a sobre es pot continuar sent un referent pel municipi, té doble mèrit. En cert sentit, això és el que ha passat a una de les naus de l'antic complex fabril de Can Manyer de Vilassar de Dalt, reconvertida en la gran biblioteca municipal des de final del 2014.

Els orígens de l'actual equipament es remunten al 1881. Just quan Guastavino aixecava el teatre de la Massa, el fabricant Josep Estrany i Tolrà va comprar la feixa de sota i hi feia construir la primera planta de la nau del futur complex tèxtil que, amb els anys, va esdevienir Can Manyer. Per donar sortida a la fabricació, s'associà amb la societat mercantil barcelonina Mañé i Ordeig, dirigida com a socis directors per Josep Mañé i Rius i Francesc Ordeig. L'any 1905 és el moment del relleu dels Mañé i de programar la nova etapa: les germanes Estrany Feliu venen a Mañé i Ordeig totes les seves propietats de la fàbrica del carrer Llessamí. Tot seguit, té lloc l'ampliació: es construeix la casa del vapor i s'incorpora una màquina de vapor nova de tres-cents cavalls, la qual cosa permet augmentar el nombre de telers de cotó fins a cent setanta-un de normals i fins divuit amb jacquard, a més de divuit més de seda.

Més endavant, l'any 1910, construeixen la nau a la cantonada del carrer Llessamí amb la baixada de la Font de la Teula –on hi ha la biblioteca– i esdevé la fàbrica més gran de Vilassar. L'any 1915 arriba la xarxa elèctrica al municipi i el 1917 suspenen la producció pròpia. Tota aquesta etapa es clou el 1923 amb la dissolució de la societat Mañé i Ordeig: la nova generació dels germans Mañé Roger, Josep i Francesc, es queden la fàbrica de Vilassar com a J. i F. Mañé, i els Ordeig, la de Cabrera com a Manufactures Ordeig. Després de la postguerra, amb 278 treballadors d'alta, consta com a societat anònima Mañé SA. La fàbrica de Vilassar va funcionar fins al 1963, quan 186 treballadors es van quedar sense feina i va quedar enterrada una de les activitats tèxtils més importants de tota la comarca. A partir de llavors, el conjunt fabril va passar unes dècades de decadència que van coincidir amb el declivi del sector a escala catalana, llevat de petites activitats de caràcter industrial. Tal com explica l'historiador Benet Oliva, no és fins a final dels anys 90 que l'Ajuntament comença el pla especial per la regeneració del nucli antic del municipi i ho va fer començant per la recuperació del teatre de La Massa.

Durant la primera dècada dels anys 2000 va començar l'operació urbanística del sector, que va tenir greus dificultats econòmiques. Entre aquestes cal incloure-hi els treballs de rehabilitació d'una de les naus de l'antiga fàbrica tèxtil, la futura seu de la biblioteca nova. Els treballs de reconversió van començar el 2005, amb l'obra exterior de la nau, però un camí tortuós en l'àmbit econòmic va obligar a no poder acabar-ne els treballs fins al 2011. Finalment, i després que l'Ajuntament va poder rebre algunes partides per dotar-la de mobiliari, la nova biblioteca es va inaugurar finalment a final del 2014.

L'espai cultural ocupa un edifici centenari dedicat al tèxtil que s'ha reformat i adaptat als nous usos per oferir més de 1.600 metres quadrats dividits en dues plantes i cinc zones diferenciades. La biblioteca rep el testimoni de la seva antecessora, nascuda el 1981 amb el nom de biblioteca Pau Piferrer. Pel que fa al fons documental, té 17.683 volums, 3.200 audiovisuals, 60 títols de publicacions periòdiques i 5 diaris. Dues joies que es poden veure a la biblioteca són la màquina de vapor –que encara funciona– i el terra hidràulic de la primera planta, el més gran conservat a Catalunya.