Tanca la botiga de material teatral Hamlet Store
L'alt cost del transport d'escenografies n'ha estat un factor determinant
Demà comença un mes de liquidació
Si es busca a Google el concepte “material teatral”, la primera pàgina que apareix és la de Hamlet Store , “la botiga del teatre” i l'única que, fins ara, oferia a escala estatal un servei de compra, venda i lloguer de vestuari, atrezzo, mobiliari, estructures i altre material escenogràfic.
Però el somni s'ha acabat: aquesta empresa capdavantera fundada i dirigida per Pilar Prats i Marta Fluvià, nascuda el 2012 com a botiga a internet i que al cap d'un any va obrir un establiment a Vilablareix, tancarà les portes físiques i virtuals el 31 de març. Demà començarà un mes de liquidació de vestuari, atrezzo i petit mobiliari, de dijous a divendres (de 16.00 a 20.00 h) i dissabtes al matí. Així ho anuncien en el seu web: “Són temps difícils, i més, dins del món del teatre.”
“Hamlet Store va ser una idea fantàstica i ens ho hem passat molt bé, però també hi hem deixat molta energia i no hem aconseguit que sigui viable. En tot cas, a moltes empreses els hauria agradat tancar com nosaltres, sense deutes”, expliquen Prats i Fluvià, dues professionals ben conegudes dins l'escena teatral gironina, la primera, per haver estat membre d'El Talleret de Salt i directora d'El Galliner, i la segona, com a fundadora de La Troca.
“Ens ha costat molt d'arribar a tot arreu i ara mateix teníem més clients registrats que mai arreu de l'Estat, però en canvi no es feien gaire vendes a través del web, on nosaltres actuàvem com a intermediaris que donàvem a les companyies una garantia total que allò que compraven o llogaven a una altra companyia els arribaria en perfecte estat, i això els donava molta tranquil·litat”, diuen. Què ha fallat? “El problema és que el teatre és molt artesanal i cada director o escenògraf vol fer les seves coses. I a pesar que les grans companyies van de bòlit per treure's de sobre les escenografies ja utilitzades, i hi ha grans estructures que s'acaben llençant; l'altre problema que ens hem trobat és que el transport és sovint molt més car que les escenografies, i això no facilita les transaccions.”
Durant aquests quatre anys, els principals clients han estat companyies amateurs i, a pesar de la seva especialització, també han tingut clients que buscaven simplement objectes de segona mà. “També venia gent de Barcelona a buscar coses, tot i que de vegades no els sortia gaire a compte pel viatge. Potser si haguéssim tingut la seu a Barcelona hauria estat diferent, fins i tot a nivell de proveïdors.”