Dolors Condom i la Universitat de Girona

Dolors Condom i la Universitat de Girona (UdG) estan estretament lligades. Va ser la primera professora de llatí dels estudis de Lletres que l'any 1969 es van instaurar a la ciutat, al primer pis de la Casa de Cultura, com una secció delegada de l'Autònoma de Barcelona, que amb el pas dels anys esdevindrien Col·legi Universitari de Girona, més tard Estudi General i finalment Universitat de Girona. Allà la vaig conèixer. Va ser la meva professora de llatí durant els tres primers anys de la carrera de Filosofia i Lletres, fins que vaig marxar a l'Autònoma per fer la llicenciatura de Filologia Clàssica.

Justament l'any que vaig acabar la carrera, el 1974, ella deixava la docència universitària per dedicar-se plenament a la seva càtedra de l'institut Vicens Vives i a mi se'm va oferir la possibilitat d'ocupar la plaça que deixava.

Dolors Condom no va deixar de ser-hi mai, a la universitat. Cada vegada que li proposava de venir a la facultat a fer una conferència, a participar en un curs o en un simposi, a col·laborar en projectes de recerca, sempre tenia un sí. Els anys 1983, 1985 i 1987, Dolors Condom va participar com a membre del jurat en el Certamen Poeticum Linguae Latinae, que organitzava entre els estudiants de llatí de la universitat. Feia, a més, de portaveu del jurat amb uns discursos extraordinaris en els quals barrejava llatí i català en el punt just i amb l'entonació precisa, perquè fins els més llecs l'entenguessin. Els amania amb aquell seu finíssim sentit de l'humor, cum grano salis, que deia ella. L'any 1991, va arribar a l'edat de la jubilació. A la Universitat de Girona, els dies 6 i 7 de març de 1992, vam organitzar unes jornades d'homenatge a Dolors Condom que vam subtitular La tradició clàssica i la didàctica del llatí a Catalunya. Durant aquells dos dies, per l'aleshores teatre del seminari, seu de la Facultat de Lletres, no només van passar tots els professors de grec i de llatí de Catalunya, sinó també estudiants, que avui són professors, engrescats a contribuir amb les seves aportacions o amb la seva presència a agrair el mestratge clar, net, fet amb rigor, savi, de Dolors Condom.

L'any 2003 ens la vam emportar a València, a la Setmana dels Octubre. Formava part de l'equip de la UdG que havíem traduït el Liber notarum de Johannes Burckard, que va publicar l'editorial 3i4 amb el títol de Dietari secret. El mes de novembre de l'any 2008 ens la vam emportar a Roma, perquè el grup de recerca Studia Hmanitatis, del qual ella també formava part, hi celebràvem el Convegno Internazionale: Umanesimo catalano e Italia. Storia, cultura e arte”, a la seu de l'Istituto Storico Italiano per il Medio Evo. L'any 2010 se'm va concedir el regal de prologar el volum de la meva mestra Aula Magna. Antologia de textos i estudis literaris que li va publicar la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona. L'any 2012 va ser la convidada de la primera edició de les Lliçons de la Càtedra, organitzades per la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada-Fages, amb la col·laboració del que esdevindria l'Equip ICE de cultura clàssica. Qui podia ser sinó ella, la primera, la gran amiga de Maria Àngels Anglada?

Dolors Condom ha despertat uns sentiments unànimes d'admiració, d'estima, de reconeixement, en tots aquells que la vam conèixer o la vam tenir de professora. Va saber infondre emoció a les seves classes, amor pels clàssics, vocacions fermes. I ho feia amb rigor i benaurança, amb saviesa també humana. Ara, tots portem la pena arrapada al cor. Potser s'ha acomiadat de tots nosaltres com ho va fer en la cloenda de les jornades d'homenatge l'any 1992: “Gràcies per tot! Amb Catul us dic: O dulces comitum ualete coetus!.”