què hi ha de nou
M. Montserrat, D. Paloma
(A) quantes persones...?
La nova gramàtica detalla amb precisió la norma general així com els casos en què el complement directe apareix o pot aparèixer precedit de la preposició ‘a'
“Els interrogatius qui, quin i quants, quan formen part del complement directe, poden anar precedits de la preposició a. L'interrogatiu qui porta preferentment la preposició si hi pot haver ambigüitat causada pel fet que el subjecte i el complement coincideixin en persona i nombre: A qui estima la mare? Si no es dóna aquesta coincidència, se sol prescindir de la preposició: Qui heu triat per al partit de demà?”
[Reproducció d'un reproducció fragment GIEC]
El segon article que escrivim entorn de la gramàtica oficial que l'Institut d'Estudis Catalans publicarà a finals d'any se centra en la preposició a en el complement directe. Tots els manuals s'hi refereixen (a vegades amb una simplicitat inexacta: “No hi ha mai preposició davant de complement directe”), i és que l'ús de la preposició a davant d'un complement directe postverbal està molt arrelada.
La nova gramàtica detalla amb precisió la norma general així com els casos en què el complement directe apareix o pot aparèixer precedit de la preposició a. S'esmenten els factors que afavoreixen l'ús de la preposició i, en cinc subcapítols (i altres subepígrafs), es classifiquen els diferents casos. Els subcapítols són «Contextos de duplicació amb pronom feble», «El complement directe amb un quantificador pronominal», «Paral·lelismes sintàctics en el complement directe» i «Altres casos d'alteracions de l'ordre bàsic». El fragment que reproduïm pertany a les «Alteracions en l'ordre bàsic amb interrogatius, exclamatius i relatius».
La premissa és que la preposició “sol ser present” davant d'un complement directe animat que no es troba en la seva posició bàsica. És el cas dels interrogatius qui, quin i quants, que s'anteposen a tots els constituents de l'oració. Si preguntem “A qui estima la mare?”, queda clar que demanem per un complement directe (per exemple: “la seva filla”, la mare estima la filla). Doncs la gramàtica ens diu que aquest interrogatiu va precedit preferentment de la preposició a. Això és així perquè la frase “Qui estima la mare?”, sense preposició, és ambigua: pot ser que algú (subjecte) estimi la mare (complement directe), i preguntem qui, però també pot ser que la mare (subjecte) estimi algú (complement directe), i també preguntem qui.
Qui diu qui, diu quins i quants. Quan el subjecte i el complement directe apareixen en la mateixa persona i nombre és quan apareix l'ambigüitat. Aleshores aquests interrogatius també porten “preferentment” la preposició a, cosa que la gramàtica diu ben bé així, amb un adverbi.
És clar: “quantes persones atenen?” pot voler preguntar sobre el nombre de persones (uns dependents, per exemple; el subjecte) que despatxen, però també sobre el nombre de persones ateses (uns clients, que és el complement directe) per unes altres persones (subjecte). En aquest cas, hauríem d'escriure preferentment a quantes.
La norma, vam dir el mes passat, té diferents maneres de ser expressada. El lector amb uns certs coneixements de gramàtica farà bé de no reduir la qüestió a blanc o negre, a correcte o incorrecte.