des del jardí
vicenç pagès jordà
Clàssics i medievals, encara
Cada vegada més ciutadans senten interès per aspectes de l'edat mitjana: l'art romànic, l'artesania, la vida pausada, l'agricultura sostenible, l'economia de proximitat...
Sovint els debats més rellevants s'originen en llogarrets apartats de la presumpta centralitat. En tenim un exemple a finals del 1939 a Montpeller, on van coincidir uns quants refugiats catalans, entre ells Francesc Pujols, el filòsof de Granollers més reivindicat de tots els temps, i el farmacèutic i químic empordanès Alexandre Deulofeu, creador de la Matemàtica de la Història. Pujols passava les tardes sota les voltes gòtiques de la Taverna d'Aragó, que havia allotjat les cavallerisses del rei Jaume el Conqueridor. Deulofeu l'anava a veure al vespre, quan donava per acabades les seves investigacions històriques a la biblioteca de la ciutat.
A les seves Memòries de la revolució, de la guerra i de l'exili, Alexandre Deulofeu recorda que una d'aquelles tardes va exposar la seva visió de l'art medieval, que segons ell té un valor equivalent al de l'art clàssic. Francesc Pujols va discrepar, ja que segons ell els únics capaços de crear bellesa van ser els grecs. Deulofeu va adduir que els nostres avantpassats medievals també hi havien contribuït, però Pujols va insistir que no era el cas. L'ambient es va anar escalfant fins que el filòsof de Granollers va fer saber al farmacèutic de Figueres que era un impertinent i va rebre, al seu torn, el mateix adjectiu. Llavors Pujols es va aixecar i va establir que Deulofeu era un “gòtic putrefacte”. L'esmentat també es va aixecar i, com escriu a les seves memòries, “li vaig dir que ja tenia ordres d'anar a passeig”.
Al cap d'uns dies van fer les paus. El debat entre clàssics i medievals, però, s'ha mantingut obert i avui dia sembla més viu que mai. Als intel·lectuals burgesos els va interessar presentar l'edat mitjana com una època fosca, dominada per forces irracionals, i vincular el progrés amb la il·lustració i la industrialització, però ja fa temps que la noció de progrés ha entrat en crisi. Avui dia, són cada vegada més els ciutadans que senten interès per determinats aspectes de l'edat mitjana: l'art romànic, l'artesania, la vida pausada, l'agricultura sostenible, l'economia de proximitat. Sense rebutjar la bellesa ideal i grandiosa de l'art clàssic, no els desagrada aquest cànon de bellesa més auster, més humà. També en aquest aspecte el temps està donant la raó a Alexandre Deulofeu.