cultura

L'Anoia, terra de barreters, traginers i espardenyers

L'historiador Jordi Nadal analitza quins eren els oficis més habituals a la comarca entre els segles XVIII i XIX

La revolució industrial va provocar que es perdessin moltes d'aquestes professions

L'Anoia era una terra d'espardenyers, traginers i barreters. Són alguns dels oficis tradicionals que més destacaven a la comarca a finals del segle XVIII i el segle XIX. Jordi Nadal i Feliu, un historiador i professor d'institut a Pineda de Mar, fa molts anys que furga en els arxius de la zona informació de la vida quotidiana d'aquella època.

Habituat a fer col·laboracions en l'àmbit local i investigacions per propi interès, Nadal treballa sobretot amb arxius de la zona de l'Alta Anoia (Calaf, Prats de Rei, Copons...) i fa un parell de setmanes va presentar algunes conclusions sobre les seves troballes a Igualada.

Entre els segles XVIII i XIX, hi havia oficis curiosos per la seva importància a la comarca. Era el cas, per exemple, dels espardenyers, feina molt habitual en aquell temps en poblacions com ara Calaf i Igualada. De fet, la localitat de l'Alta Anoia era tota una “potència” en la fabricació d'aquest calçat, ja que, cada any, es produïen uns 70.000 parells d'espardenyes. Per la seva banda, a Igualada també destacava el treball dels barreters, amb una producció anual de barrets de 54.000 unitats i una fama ben estesa per tot el país.

La majoria d'aquests oficis els feia gent que sovint treballava als baixos de casa seva. Gent que transmetia els seus coneixements de pares a fills fins que es van topar amb la revolució industrial. “Molts d'aquests artesans, superats pels processos industrials i pels nous materials, com ara el plàstic, no troben relleu generacional”, apunta Nadal, que també es lamenta per la pèrdua de coneixements que aquest fenomen implica: “Cada cop que un artesà plega, no és només un ofici que es perd, és tota una cultura que es perd.”

Copons, un poble sense homes

Altres oficis, com el fabricant d'aiguardent i el del traginer, van ajudar a fomentar el comerç de la comarca amb la resta de l'Estat espanyol i fins i tot Amèrica. Nadal destaca el cas de la localitat de Copons. El gran nombre de traginers que hi havia en aquest poble ja va quedar documentat en El diario de los viajes hechos en Cataluña que va escriure Francisco Zamora, el 1788. Hi explica que Copons era un poble amb molta població femenina i amb pocs homes, perquè estaven de viatge treballant com a traginers. Amb el pas dels anys, van anar sorgint des de Copons i altres municipis de la zona companyies de comerç que van treballar per tot l'Estat i Amèrica. Igualada, en canvi, destacava per un nombre molt alt de fabricants, 54, el 1787, en què no era gens habitual trobar petites manufactures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.