Dalí, el mag excèntric

“Feia molt de temps que duia de cap fer un descans, una pausa, una cosa que només es pot trobar en Shakespeare, i pensava en Al vostre gust.” Evocant l'origen de Rosalinda o Come vi piace, estrenada al Teatro Eliseo de Roma el 26 de novembre de 1948, Luchino Visconti tenia present l'aridesa en què acabava de submergir-lo el rodatge de La terra trema, una pel·lícula inspirada en una novel·la de Giovanni Verga per encàrrec del Partit Comunista Italià que l'havia deixat literalment eixut. Per refer-se tant del daltabaix econòmic com del desengany per la derrota de l'esquerra en les eleccions d'aquell any, Visconti sent la necessitat d'un bany de fantasia, d'“un espectacle sense problemes, un joc, un divertimento musical que evoqui pensaments serens”. Shakespeare era sense cap dubte l'autor idoni per concedir-se, com escriuria al programa de mà, “una breu treva per al plaer”, i Dalí, l'únic artista capaç de donar consistència a una certa imatge de la felicitat. “Jo cercava un escenògraf excèntric, un mag”, recordava Visconti, algú amb prou desbordament imaginatiu per donar forma a l'atmosfera onírica i lleugera de la comèdia que proposa Shakespeare. Va ser Coco Chanel qui va posar-lo en contacte amb Dalí, que acabava d'arribar a Itàlia buscant també un repòs després de passar vuit anys als Estats Units fugint de la guerra europea, i que va rebre l'encàrrec en plena redescoberta del classicisme de Bramante i Palladio mentre planejava atraure Anna Magnani cap a un projecte cinematogràfic propi, el film “neomístic” El carretó de carn.

L'exposició amb què a partir de dimarts que ve reobre la temporada el castell Gala Dalí de Púbol treu la pols a una col·laboració fins ara molt poc coneguda entre el cineasta italià i l'artista empordanès al voltant d'un dramaturg de qui es commemoren els 400 anys de la mort. Dalí, Shakespeare, Visconti, que ha comissariat Lucia Moni, del Centre d'Estudis Dalinians, és una minuciosa reconstrucció d'aquella adaptació d'Al vostre gust que van protagonitzar Vittorio Gassman, Ruggero Ruggeri, Rina Morelli i un jove Marcello Mastroiani. L'escenografia i el vestuari van ser obra de Dalí, que es proposava oferir una alternativa a l'existencialisme de moda, més “alegre i divina”, inspirant-se en “un mimetisme autumnal, amoniacal, esterilitzadíssim”. Amb Franco Zeffirelli d'assistent de direcció, l'artista va convertir una faula pastoral en un espectacle fastuós però trufat de complicacions, com ara el disgust d'haver de desistir de portar a l'escenari ovelles de debò o la protesta de les actrius pel fred que els feia passar la fixació de l'entramuntanat Dalí de “fer visible” el vent amb un enorme ventilador.

L'exposició presenta 29 fotografies conservades al Centre d'Estudis Dalinians, documentades ara per primer cop, un exemplar de luxe del programa de mà de 1948, diversos fullets i revistes d'època, una carta manuscrita de Dalí en què dóna instruccions a Visconti sobre la posada en escena, i tres obres de l'artista que insisteixen en algunes de les seves obsessions, com l'elefant amb potes d'insecte. A més, s'hi ha incorporat la projecció d'un audiovisual en què Mastroianni i Gassman recorden aquella experiència.