‘Utopia & realitat' a la biennal de Labin

Art, mineria i turisme

Croàcia aposta per la cultura i les arts visuals. La Croàcia d'avui és una societat emergent, que vol incorporar-se a una dimensió econòmica i cultural europees amb gran voluntat, esforç i esperança. A la península d'Istra, amb un perímetre de costes al peu de l'Adriàtic que cada dia atrauen més el turisme d'alemanys, austríacs i italians, es du a terme el pas d'una economia industrial a una de postindustrial, basada en la cultura i la natura com a atracció turística.

Hi ha molts trets d'aquest canvi que ens recorden els anys vuitanta del nostre país, quan els espais industrials quedaven abandonats i volien ser recuperats per a equipaments culturals i museus, des de fàbriques fins a magatzems portuaris. L'exemple més manifest d'aquest canvi és la primera biennal d'art i indústria de Labin, que s'acaba d'inaugurar i que es podrà veure fins al 30 de setembre.

Labin és una petita ciutat medieval situada dalt d'una muntanya que té com a sortida a mar la magnífica badia de Rabac. La ciutat antiga al capdamunt, la ciutat de la postguerra a la falda de la muntanya i els hotels i apartaments de vacances a Rabac, en creixement i ampliació constant. El més curiós d'aquesta zona de Croàcia és la seva riquesa minera, que fins fa pocs anys produïa electricitat amb la seva riquesa carbonífera. El que ara és una badia turística era el punt de sortida de milers de tones de carbó. La mineria s'ha aturat, però els vestigis encara són molts i es perceben fàcilment en torres, restes de telefèric i amb la comunicació directa que el Museo Civico té amb l'entrada a la mina.

Art i indústria

Més de vuitanta artistes han participat en aquesta biennal d'art dedicada a l'art i a la indústria sota el lema Utopia & Realitat, impulsada per l'artista Dean Zahtila i comissariada en el seu vessant internacional per Lucrezia de Domizio Durini, gran activista i difusora del pensament de Joseph Beuys arreu del món, que va acollir amb el seu marit Buby Durini, a Bolognano, a la terra dels Abruzzi, el projecte dels darrers quinze anys de Josep Beuys, la Difesa della Natura. Li ha estat dedicat un ampli espai d'homenatge amb un conjunt de fotografies de Buby Durini i objectes d'aquest treball devot de la natura. El comissari dels artistes croats ha estat Branko Franceschi i de l'exposició de fotografia Giorgio D'Orazio. A la inauguració hi va voler ser present la presidenta de Croàcia.

Aquesta és una biennal que ha volgut ser diferent de les altres i no s'ha sotmès a cap influència del mercat de l'art. Els artistes havien de respondre als valors humans i ètics del pensament beuysià: l'art expandit, el pensament de respecte a la natura i la creativitat com a capital. Hi conflueixen diverses generacions, nacionalitats i lliure creativitat. Com a petjada del llegat directe de Joseph Beuys, cal remarcar la presència de la FIU (Free International University).

S'han ocupat diversos espais institucionals, com el Centre Cultural Lamparna i la Biblioteca, on destaquen les instal·lacions de Marco Bagnoli, la reflexió sobre art i economia de Vitantonio Russo, artistes que mantingueren una relació de diàleg obert amb Beuys. També és rellevant la instal·lació de la Casa Cielo de Mario Botinelli Montandon o d'Ingeborg Lüscher. Diversos artistes emplenen les sales del Museo Civico, on cal destacar l'obra de Marco Appicciafuoco, sobre la llum i la secció d'or, en un maridatge excel·lent entre art i ciència.

Art en espais de vida

Per tal de fer la biennal més assequible al públic s'han ocupat el mercat municipal, bancs, escoles, fàbriques i la Casa de la Música, on destaquen les partitures visuals d'Emanuel Dimas da Melo Pimenta, la instal·lació de Maurizio Ruzzi i l'espai sonor dedicat a la natura de Dullio Zogno. A les fàbriques, cal destacar la presència de Patrizia Molinari, amb unes obres monocromes d'efecte mirall travessades per gests tallants, i l'obra de Ricardo Calero, dedicada a tots els refugiats que deixen el seu passaport i la seva vida al mar. L'altra presència espanyola és Santiago Arrranz.

A la Galeria Civica s'exposa la mostra de fotografia, amb la participació de nombrosos artistes, entre els quals destaquen el testimoni històric de Gino di Paolo, la presència d'emergents com la portuguesa Marta Alvim i Gaia Geraci, i també refinats fotògrafs de moda com ha estat Francisco Aragão i Marilena Vita per la narrativa performàtica de les seves fotografies en les quals s'inclou.

Com sempre, la voluntat d'un alcalde, en aquest cas Tulio Demetlika, ha fet possible aquesta biennal, que somia d'estendre aquesta iniciativa a un futur museu, el primer sota terra, que ocuparia un quilòmetre de l'antiga mineria.