cultura

La Fundació Dalí reclama vols directes amb la Xina, el seu mercat prioritari

La seva memòria del 2015 indica un superàvit de 2,9 milions d'euros, tot i la davallada de visitants als museus del 9,5%

Boixadós, reelegit per cinc anys

La Fundació Gala-Salvador Dalí s'ha fixat com a objectiu prioritari incidir en el mercat xinès, per les seves perspectives de creixement turístic en els anys vinents, i per facilitar que vinguin més turistes xinesos a conèixer l'obra de Dalí als seus museus empordanesos reclama que les institucions treballin per aconseguir que hi hagi vols directes entre Barcelona i la Xina i altres destinacions asiàtiques. “Si no hi ha vols directes, la quantitat de turisme asiàtic que pugui arribar als museus Dalí quedarà constreta”, va alertar el secretari general de la fundació, Lluís Peñuelas, en la presentació de la memòria econòmica i d'activitats de l'entitat corresponent al 2015, després de la reunió del patronat, en què han estat reelegits per cinc anys més tant Peñuelas com el president de la fundació, Ramon Boixadós. En la presentació de la memòria també hi van intervenir la directora dels museus Dalí, Montse Aguer, i el gerent, Joan Manuel Sevillano.

La memòria constata que, malgrat la davallada ja anunciada del 9,5% de visitants respecte del 2014 –1.389.018 persones van mantenir el triangle dalinià a dalt de tot del rànquing museístic català–, la fundació va tancar el 2015 amb un superàvit de 2,9 milions d'euros. La caiguda del turisme rus és la principal causa d'aquest descens de públic, però la fundació creu que la situació es redreçarà enguany. La situació geopolítica ha provocat que el nombre de visitants russos s'hagi reduït en 200.000 persones només en un any, i aquest col·lectiu ha passat de ser el segon grup estranger més nombrós, després dels visitants francesos, a ser el tercer.

Durant l'any passat, els museus Dalí van rebre uns 50.000 visitants asiàtics, dels quals uns 10.000 eren xinesos, una xifra que la fundació creu que pot créixer progressivament per la consolidació en el gegant asiàtic d'una classe mitjana que “vol consumir cultura, venir a Europa i veure museus”, segons Sevillano. Durant els darrers mesos, membres de la fundació han viatjat a la Xina per fer conferències, concedir entrevistes i fer més visible la seva presència en aquell país, també per mitjà d'iniciatives com ara l'exposició temporal Media-Dalí, una reedició ampliada i adaptada de Dalí i les revistes, que ha rebut 160.000 visitants a Xangai des del novembre fins a mitjan febrer. Com a la resta del món, la fundació també defensa a la Xina l'obra de Dalí de possibles falsificacions, còpies i estafes. “Cal fer-hi molta educació sobre els drets d'autor, perquè a la Xina durant molts segles copiar al mestre estava ben vist”, va dir Sevillano. “Ho hem de fer amb respecte i delicadesa, no podem imposar res”, va afegir. Un bon indici d'aquest interès per la Xina ha estat el llançament de la versió xinesa del web de la fundació.

14 milions d'ingressos

La memòria econòmica de la fundació especifica unes inversions per valor de 851.227 euros, unes despeses d'11,1 milions i uns ingressos de 14 milions d'euros, xifres que donen com a resultat l'excedent de 2,9 milions.

Durant el 2015 es va presentar l'adquisició de Violetes imperials, un oli sobre tela del 1938, i el fons documentals es van enriquir amb diverses compres, incloses edicions especials d'obra gràfica.

En el mateix període, l'activitat del servei educatiu va créixer un 7,2%, amb gairebé 50.000 visitants i un total de 1.663 activitats, com ara tallers, visites escolars, etc.

El 2015 va ser l'any de la desaparició sobtada d'Antoni Pitxot, director del Teatre Museu Dalí, al qual la fundació va homenatjar el 16 de novembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.