Entre el realisme, la tendresa i l'humor: Lucia Berlin

L'Altra Editorial acaba de publicar una escriptora que està considerada com “el secret més ben guardat dels Estats Units”, on la van redescobrir l'any passat. Es tracta de Lucia Berlin (1936-2004), una autora que en vida va arribar a publicar fins a 77 relats curts que van passar sense pena ni glòria i que ara es reivindiquen per la seva grapa. Manual per a dones de fer feines, una tria dels “millors”, sorprèn per la prosa –pam!– directa de Berlin, que sovint inicia els contes amb quatre pinzellades de l'entorn, com en el guió d'una pel·lícula. Els personatges són reveladors del punt de vista que li interessa explorar a l'escriptora: dones de fer feina, nenes que descobreixen el món dels adults, infermeres, professores... Les històries són pedaços de vida, fragments anodins, però que contenen una veritat que esclata a la cara com una bufetada. “Les dones de fer feina robem”, etziba. I més endavant: “Però no pas les coses que més inquieten les persones per a les quals treballem.” I més endavant: “Només robo pastilles per dormir, no fos que un dia les necessités.”

Es veu que la majoria de relats tenen una base autobiogràfica. Berlin, d'una bellesa magnètica, va estar casada tres vegades i això abans dels 32 anys. Va criar sola quatre fills. Va caure en l'alcoholisme i va morir de càncer de pulmó als 68 anys. Els seus relats –barreja de realisme, tendresa i humor– no deixaran el lector d'avui indiferent.