Els sèniors, castigats

La comissió de Cultura del Congrés espanyol va aprovar dijous dues proposicions no de llei sobre la compatibilitat de les pensions i altres ingressos derivats de la creació artística. Les proposicions van ser presentades pels grups parlamentaris de Podemos i de Democràcia i Llibertat, i demanen un canvi normatiu que permeti compatibilitzar la percepció d'una pensió amb les rendes derivades d'activitats creatives. Podemos instava a suspendre les inspeccions iniciades i a paralitzar els expedients oberts, i Democràcia i Llibertat exigia engegar els passos necessaris per canviar la llei. Finalment, fruit d'un acord entre aquests dos grups i els Socialistes, es van aprovar els dos textos per 28 vots a favor i 15 en contra, corresponents al Partit Popular. El PP no condemna el contingut de les proposicions en si, però –segons un comunicat de la plataforma Continuar Creant– “consideren que sol·licitar la suspensió de les inspeccions obertes és contrari a la legislació vigent en matèria laboral i de la Seguretat Social”.

“És un bon encarrilament però no hi creiem gaire, perquè és un tràmit que anirà per llarg i, ara per ara, tampoc és una prioritat; d'aquí que passi pel tràmit parlamentari poden passar anys”, opina Lluís Hansen, secretari de la Junta de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), que integra la plataforma creada el novembre del 2015, juntament amb altres organismes com ara CEDRO, SGAE, ACE i VEGAP.

Hansen apunta que una solució provisional seria acordar directament amb Hisenda una modificació tècnica que permetés contemplar els drets d'autor d'una altra manera: “No s'haurien d'incloure dins l'apartat de rendes del treball o activitats econòmiques, sinó tenir un altre estatut.” Segons Hansen, els escriptors i creadors en general haurien de poder acollir-se al mateix estatut que els professors emèrits o professionals que tenen mútua pròpia, com ara metges i advocats, que poden compatibilitzar la jubilació amb el cobrament d'ingressos per conferències i altres activitats, i després “paguen per la renda corresponent”. “Els escriptors i creadors, a partir de 65 anys, volem continuar creant i aportar bones novel·les i obres artístiques a la societat; per què se'ns ha de castigar?”

La llei de pensions que es va posar en marxa el 2013 estableix que si els ingressos per drets d'autor superen el salari mínim anual (9.172,80 euros) els creadors poden perdre temporalment la pensió. La tasca d'inspecció va començar a Catalunya (Eduardo Mendoza, per exemple) i s'ha anat desplaçant cap a la resta de l'Estat, on ha afectat escriptors com ara Antonio Gamoneda (premi Cervantes), Javier Reverte i el dibuixant Forges. “Segons els inspectors i les delegacions, s'interpreta la llei de manera més o menys laxa, però alguns escriptors que volen mantenir l'anonimat els han reclamat molts milers d'euros”, assenyala Hansen.

“Jo visc amb por perquè acabo de treure un llibre, i si tinc la sort que és un èxit comercial, em trauran la pensió, i això és injust”, diu Isabel-Clara Simó, que acaba de publicar la novel·la Jonàs. L'escriptora apunta que la feina d'escriptura requereix molt de temps i els ingressos sovint són imprevisibles i arriben al cap d'anys d'haver enllestit la feina. “Aquesta llei reflecteix l'odi pel llibre i és molt agressiva, com l'IVA cultural”.

“Aquesta mesura és anar buscar sang en la misèria”, opina el poeta i traductor Francesc Parcerisas, “perquè està clar que darrere d'aquestes inspeccions hi ha només un afany recaptatori”. Joaquim Carbó, autor d'èxits de la literatura infantil juvenil com La casa sota la sorra, també es confessa “preocupat” per la situació, però confia que els drets d'autor d'obres realitzades abans de la jubilació no es vegin penalitzades. Amb tot, assenyala que arribar al mínim perquè es retiri la pensió és complicat: “Cal vendre moltíssims exemplars, i això avui dia és molt difícil perquè la gent no compra llibres, a banda que els drets d'autor cada vegada són més baixos.”