Emoció i fredor

Aquest serà un Cos amb poques concessions, ni a la comercialitat (sense uns Yllana, per exemple, que ajudin a fer calaix) ni a la filosofia «per a tots els públics». Això va pensar la cronista dimecres passat després d'assistir al primer espectacle del festival, White cabin, dels russos Akhe, una proposta que s'insereix de ple en les arts plàstiques, o visuals, o en la performance multimèdia, amb una gran factura estètica però sense gaires manifestacions de teatre gestual, o de mim, o de clown, o de pantomima o de qualsevol altre subgènere del gènere. Una aposta arriscada per obrir el festival que el Cos es pot permetre, amb dotze edicions al damunt i del tot consolidat com una proposta de petit format, que es desenvolupa als teatres i que, per tant, atrau el públic que hi vol anar i que se suposa que sap què hi va a veure. Pel que s'ha vist fins ara, el Cos d'enguany és suc reconcentrat, amb gust fort i només apte per a iniciats. Perquè ja se sap que el Trapezi és el gran festival cultural de la primavera reusenca i el nou Memorimage ho serà de la tardor. No ho diu la cronista. Ho va assegurar fa uns dies la regidora Pont, i va deixar així el nostre i delicat Cos als llimbs.

White cabin va ser rebut amb aplaudiments però també amb fredor pel públic que no va arribar a omplir la platea del Teatre Bartrina. O potser la cronista va notar fredor perquè venia de la calidesa que va caracteritzar la inauguració, moments abans al Centre de la Imatge Mas Iglésies, de l'exposició Pawel Rouba, el gest que perdura, que va congregar la família del professor i artista mort fa dos anys i molta gent de teatre vinguda expressament de fora, com el director Lluís Pasqual, l'actriu Montse Guallar, l'actor i director del centre escènic de Terrassa Pep Pla, el gran Carlo Boso (que demà pronuncia una conferència espectacle al teatre de l'Orfeó Reusenc) o Joan Segalés, de la companyia Vol-Ras. Al director del Cos, Lluís Graells, i al comissari de l'exposició, Jordi Vilà, se'ls va trencar la veu quan van presentar l'exposició, senyal de l'emoció que encara provoca entre aquells que el van conèixer el record de Rouba, un gran desconegut per al gran públic però al qual són deutors molts actors del país. La inauguració de la mostra va ser precedida per la petita i precisa actuació dels italians Teatro Picaro (que demà presenten al festival Fabula buffa, una recopilació de monòlegs de Dario Fo) i de l'actor Xavi Vila, transfigurat en un Pierrot, un personatge de la commedia dell'arte convertit que Rouba va convertir en material de col·leccionisme, tal com s'explica en un dels apartats més bonics de l'exposició.