Intrigues a Montserrat

L'informe Ahnenerbe és el títol gairebé impronunciable que Santi Baró ha donat a la seva última novel·la, ambientada a la muntanya de Montserrat i inspirada en la recerca del Sant Greal que va dur els homes de Hitler al monestir, on pensaven que els monjos tenien amagat el gran secret del cristianisme. L'escriptor i Ediciones B, a més, proposen fer itineraris literaris inspirats en els llocs on transcorre l'acció a qui s'hagi llegit el llibre i vulgui veure els paratges que descriu el novel·lista. A més, el mateix Santi Baró els farà de guia, així que els lectors podran provar de descobrir què hi ha de veritat i què no en un llibre que és deliberadament una gran barreja de realitat i fantasia. Es faran amb petits grups i es pot demanar al Facebook de Santi Baró.

La trama parteix del moment en què, l'octubre del 1940, Heinrich Himmler, cap de les SS, arriba a Montserrat i li roben l'informe Ahnenerbe, en què precisament s'explica la ubicació del Sant Greal. La societat Ahnenerbe era una organització que pretenia crear un cos de monjos guerrers centrat en els dogmes del nazisme i en la destrucció del cristianisme. A la vegada, la novel·la s'inicia amb el segrest d'un nen, l'Abel, la fugida dels seus pares i la recerca que fa la seva professora, la Nagore. A partir d'aquí és com una mena de trencaclosques ple d'intrigues al voltant de Montserrat, en què van apareixent personatges i històries. Només quan l'acabes de llegir veus la imatge que dibuixa. Precisament, sobre l'estructura, Baró explica que se li va acudir quan va llegir el llibre La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joël Dicker, i va decidir que ell també volia imitar aquella “obra d'art”, com ell la descriu.

L'informe Ahnenerbe es va presentar per primer cop a principis de mes a la Casa de Cultura d'Olesa, on l'autor va explicar que quan va ensenyar el llibre al seu cercle més pròxim es van sorprendre, ja que aquesta novel·la no té res a veure amb l'estil que tenia fins ara, amb novel·les que parlen de sentiments i d'aquelles “en què subratlles frases que et fan pensar”. “És un experiment. Si algú busca això a L'informe Ahnenerbe no ho trobarà”, diu. Santi Baró assegura que a partir d'ara conjugarà els dos estils perquè no vol abandonar el que anomena la seva “literatura més sincera”. L'olesà explica que els comentaris que ha rebut fins ara són tots de lectors “entusiastes” amb la lectura i ja avisa que, si té èxit, té una segona part “al congelador”.

El que és clar és que aquest thriller atrapa, està ple de girs inesperats. I que a mesura que avança crea sentiments contradictoris sobre els dolents de la pel·lícula. Acabes sospitant de tothom. I t'arrenca alguna rialla de tant en tant. L'autor també adverteix que pot xocar a persones molt creients ja que, com diu la contraportada, “fa saltar pels aires dos mil anys de cristianisme”. Baró fa broma dient que fins i tot va preguntar a la seva mare si li seguia parlant després de llegir-se el llibre. No donarem gaires més pistes per no revelar res, però és clar que la intriga i Montserrat són un bon còctel del qual es parlarà.