Un Sant Jordi de Cervantes i Shakespeare

Cada any la figura de Cervantes i de Shakespeare planen sobre el Sant Jordi. Aquest, amb motiu dels centenaris, amb raó afegida. S'ha establert una comparativa interessant sobre el que han invertit els estats que els representen en les celebracions i guanyen els britànics per golejada, tot i que Cervantes és, segurament, el millor escriptor de tots els temps. A Espanya, i també a Catalunya, la cultura no és tan important com en altres països més desenvolupats o, fins i tot, en altres que ho són menys però que ho presenten com a bandera, no com a estigma. Si nosaltres tinguéssim Cervantes, el tindríem tan abandonat com a Ausiàs March, Llull, Pla i tants altres. Preferim els calamars, el ball i la platja. Només cal constatar-ho en els mitjans de comunicació i els índexs de lectura. Aquest fenomen també té els seus avantatges. Tot no queda tan pasteuritzat com quan condemnen un escriptor o un pintor a la celebració del seu any. Aleshores, escoles, biblioteques i altres responsables de la desertització aixequen la reivindicació d'Espriu, Llull o de qui sigui i ens donen una mica de peixet als que ens interessa el tema habitualment. En fi, no cal donar-hi més voltes, som així. Suposo que l'evolució en algun moment ens transformarà en éssers lliures, que puguin disfrutar de la tradició i aspirar a pensar de manera individual, amb esperit crític i, sobretot, autocrític. A més dels grans Cervantes –tan enamorat de Barcelona– i Shakespeare, podran trobar tot tipus de novetats per anar-se pensar els llibres que regalaran als seus amics.

Entre els més grans de tots els temps i les novetats