Patrimoni
Gaià data el seu origen
Les obres en un antic mas han destapat deu tombes antropomorfes que podrien ser del segle VI
L'anàlisi dels esquelets permetrà saber si tenen relació amb l'església
Unes obres en un antic mas de Gaià –que l'Ajuntament està rehabilitant– han fet sortir a la llum deu tombes antropomorfes amb els seus esquelets que, segons els estudis preliminars, estarien datades entre els segles VI i X. Tatiana Piza, arqueòloga directora de l'excavació –de l'empresa Arqueòlegs.cat–, explicava ahir que la primera pista la va donar un canal que es va descobrir fora del mas, que al seu dia es va construir reutilitzant lloses d'antigues tombes.
A continuació, i sota el control de l'equip d'arqueòlegs, les màquines van entrar dins l'àmbit d'actuació per fer el rebaixament de la superfície “i va ser quan es va escapçar la primera tomba”. Els enterraments localitzats “eren de llosa i d'entrada solen ser del segle X al XIV”. La datació, però, s'ha pogut afinar a mesura que ha continuat l'excavació, ja que s'ha constatat que totes són antropomorfes.
Es tracta d'un tipus de tombes que s'excavaven a la roca resseguint la forma humana del cos. No n'hi ha cap d'igual: les de nens –la meitat– són més petites i les d'adults, més allargades. Fins i tot n'hi ha una, que Piza just excavava ahir, “d'un perinatal, mort en el moment del part, molt petitó, i tot i així també té la fossa perfectament delimitada i en forma antropomorfa”.
A l'inici de l'excavació, recorda Piza, “no ho vam poder veure perquè les primeres que vam trobar tenien les parets esllavissades, però totes les següents que han anat sortint són ja totalment antropomorfes, i a més molt ben marcades i excavades a la roca natural, i això és el que ens dóna aquesta cronologia bastant antiga, que aniria del segle VI fins al X”.
L'ou o la gallina?
Què va ser primer, l'ou o la gallina? O, en aquest cas, el cementiri que s'ha localitzat o el temple més primari que hi ha just al costat, del segle X? L'arqueòloga relata que “tot això era una zona de conreu de vinya i estava plena de masos isolats que segurament tenien un punt on reunir-se, on enterrar”. Per tant, “és possible que abans que hi hagués el temple ja hi hagués un lloc de ritual”.
Per esbrinar-ho, caldrà esperar l'estudi de carboni 14 que s'ha encarregat de tots els esquelets, que permetrà afinar del tot la datació.
Pere Santamaria, arquitecte de l'obra, va avançar ahir que el centre d'interpretació que albergarà el mas –que precisament estarà dedicat a la història i a l'activitat agrícola, forestal i ramadera de Gaià– dedicarà un espai a una troballa que es posa com l'anell al dit al futur equipament, ja que “ens apropa als orígens de Gaià”, un municipi de masos disseminats amb un petit nucli que –tot ho apunta– s'hauria començat a gestar pels voltants del segle X.
