Deu anys esmorzant en família

Constatava ahir l'escriptor i editor Oriol Ponsatí-Murlà que l'esmorzar literari organitzat des del 2007 per la Generalitat al pati dels serveis territorials de Cultura és un bon indicador del pas del temps, com es pot constatar sobretot en la fotografia de grup amb què cada any acaba aquest acte que obre oficialment la intensa jornada de Sant Jordi per a la gran família d'escriptors, llibreters i editors de les comarques gironines. La d'ahir ja va ser la desena edició de l'esmorzar, amb el delegat del govern, Eudald Casadesús, com a amfitrió i la novetat del recentment estrenat director territorial de Cultura, Francesc Ten. Hi eren molts dels habituals i també vam trobar algunes absències, com ara les dels molt apreciats Narcís-Jordi Aragó i Manuel Costa-Pau –tots dos habituals des de la primera edició–, per motius de salut, als quals desitgem que es recuperin com més aviat millor.

Malgrat ser dissabte –o justament per això, no se sap mai–, el d'ahir va ser l'esmorzar més concorregut d'aquests deu anys, en un matí molt agradable que semblava desmentir les pitjors previsions meteorològiques, confirmades poques hores després. Va obrir l'acte Casadesús, que va celebrar els (relativament) bons índexs de lectura fets públics pel conseller Vila en les darreres hores –dos de cada tres catalans llegeixen llibres; el problema és que no majoritàriament en català– i recordant que l'acte estava dedicat aquest any a l'escriptora escalenca Caterina Albert/Víctor Català en el 50è aniversari de la seva mort. Per això hi era present l'alcalde de l'Escala i també hi havia d'assistir el fillol de l'autora de Solitud, el compositor Lluís Albert, que pels seus 92 anys i per altres compromisos –avui té lloc a El Jardí de Figueres un concert en homenatge a Caterina Albert, amb obres seves– va excusar la seva presència amb una carta llegida als assistents i va demanar que es recitessin alguns poemes de l'escriptora empordanesa –per reivindicar una part poc coneguda de la seva obra–, de la qual cosa es va encarregar Francesc Ten, que va triar Aclariment i un fragment de Girona antiga.

La periodista Eva Vàzquez, d'El Punt Avui, va fer la glossa de Caterina Albert, titulada Víctor Català, un pregó, per subratllar el component festiu de la diada. Vàzquez es fa referir a la dualitat entre l'escriptora amb pseudònim masculí per evitar prejudicis i “el seu jo civil” com a “distingida senyoreta empordanesa”: “Amb el temps he acabat descobrint més fingiments en la discreta Caterina Albert que no pas en l'aspre Víctor Català, fins al punt que, així com Víctor Català se'm presenta com un autor poderós –un dels primers novel·listes amb cara i ulls de la literatura catalana–, Caterina Albert ha anat prenent forma com un personatge extraordinàriament novel·lesc.”

Eva Vàzquez va recordar, emocionada, Francesca Bartrina (1968-2014), especialista en l'obra de Caterina Albert: “El seu treball sobre Víctor Català és un dels més intel·ligents, alliberadors i ben escrits que mai hagi tingut l'honor de merèixer una escriptora sovint tan mal llegida i incompresa.”