La diada de les estrenes

Els polítics catalans sempre tenen motius per deixar-se veure per Sant Jordi al centre de Barcelona. L'any passat, quan tot just faltava un mes per les municipals –i pocs per les plebiscitàries catalanes i les eleccions estatals–, tots feien campanya. Enguany, ahir, semblava que alguns ja tornessin a estar-hi en espera que es confirmi la repetició d'aquestes últimes, i d'altres semblava que necessitessin visibilitat per donar-se a conèixer (fins i tot Piratas.cat o Reagrupament tenien estand, aquests amb llibres de la malaguanyada Muriel Casals) o perquè acaben d'arribar en el primer pla polític. I, tot i que per Sant Jordi precisament no siguin ells els protagonistes, res millor per prendre un bany de masses amb declaracions en què –ves per on que originals– no van faltar crides a prendre nota del civisme de la diada i afrontar els “dracs” que representen les idees d'oponents...

En un any, en tot cas, hi ha hagut molts canvis. Ahir era digne de ressaltar el debut de Demòcrates, amb dos estands a la rambla de Catalunya en què, a més de promocionar els llibres de líders i afins –com de fet feien tots els partits–, també oferien la possibilitat de fer-hi un cafè, com el diputat Antoni Castellà i l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert. També resultava curiós veure com el divorci entre UDC i CDC no va impedir que les seves parades tornessin a estar davant per davant a la mateixa Rambla. En una, el líder dels socialcristians, Ramon Espadaler, repartia roses amb certa discreció, fins i tot a periodistes que anaven a la parada del davant. En aquesta parada els convergents havien preparat un petit escenari per a una marató de lectura sobre l'obra Solitud, de Víctor Català, en què van participar els consellers Josep Rull, Neus Munté, Meritxell Borràs i el president del grup de Junts pel Sí, Jordi Turull. La figura al matí –en espera del president Puigdemont a la tarda– havia de ser l'expresident Mas, que va fer esperar una hora la premsa després d'entretenir-se més del previst en una altra iniciativa ben lloable que ahir també van seguir nombrosos polítics, Roses contra l'oblit, per la qual van anar a regalar una rosa a gent gran que viu sola, i que d'altra manera potser no n'hauria tingut...

L'arribada de Mas, a crits de “president!”, les encaixades amb els passejants, les autofotos i les seves posteriors declaracions, envoltades de curiosos i reporters improvisats que també les enregistraven, haurien pogut ser l'enveja de qualsevol estrella del futbol o cinema. Tot i així, no calia anar tan lluny per buscar comparacions: una estona abans, i només uns metres més avall, Albert Rivera havia tingut una rebuda semblant a davant l'estand de C's, on va fer cap amb la líder a Catalunya i cap de l'oposició, Inés Arrimadas. També hi era el diputat Fernando de Páramo, que va tenir temps de saludar-se afectuosament amb el republicà Gabriel Rufián, que passava per allà bo i anant al seu estand, en una demostració del civisme que tots reivindicaven ahir. “És més alt del que sembla a la tele!”, exclamava un vianant, que es va quedar a observar la munió de càmeres. “A aquest paio ni aigua”, murmurava un altre. “Si ets famós ha de ser un pal estar sempre amb tants micros al costat”, filosofava un tercer.

I és que, si es té temps, escoltar els comentaris de la gent en aquests casos és un exercici que pot arribar a ser tan sa com divertit. Hi va haver un altre exemple a davant de la paradeta de l'ANC, a la cantonada amb la plaça de Catalunya, on a la una hi havia convocat el brindis per la república en copes amb l'estelada impresa entre els principals dirigents independentistes: la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'expresident Joan Rigol, els líders de Junts pel Sí i els presidents de les entitats civils, Jordi Sànchez (ANC), Jordi Cuixart (Òmnium) i Neus Lloveras (AMI), tots nous, per cert. Tot i que per megafonia sols s'insistia que fes acte de presència el coordinador territorial d'Amposta, a qui realment esperaven era el president a qui, per cert, algú va confondre amb el jutge Vidal. “Hay uno con gafas... sí el Puigdemont! -Y ese quién es? -El president de la Generalitat!” En efecte, al final va arribar, acompanyat de la seva dona, Marcela Topor, i les seves dues filles, després d'una passejada de prop de mitja hora, a peu des del Palau, en què no van parar d'aturar-lo i animar-lo. Algú fins i tot li va oferir una rosa, bromejant dient-li que era de part del líder del PP català, Xavier Garcia Albiol (ahir també present al centre, com la republicana Marta Rovira, el socialista Miquel Iceta i Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot). Puigdemont, però, la va refusar amb elegància, alçant les mans amb què agafava les filles: “Jo ja tinc dues roses.”