cultura

La joia de la Mamita

somni La institutriu de les filles d'un empresari igualadí, de qui va acabar sent amant, va impulsar la construcció d'un edifici que deixés la seva empremta a la ciutat MODERNISME L'edifici és obra de l'arquitecte Isidre GIli i Moncunill, autor d'altres joies modernistes d'Igualada, com ara Cal Ratés i l'antic escorxador

La façana està feta amb pedra de Montjuïc,que denotava categoria pel seu elevat cost

Pocs edificis poden presumir de tenir alhora una arquitectura i una història singular a darrera. La de Ca la Mamita, un edifici modernista d'habitatges al centre de la ciutat, ha inspirat, fins i tot, la novel·la La Mamita, d'Antoni Sábat.

L'edifici, però, ha estat anomenat sovint com Cal Franquesa –per la família que va regentar-hi una botiga durant prop d'un segle– o Cal Barrab. En aquest cas, és un error derivat de la relació familiar entre els propietaris de l'autèntic Cal Barrab –una casa ja desapareguda que estava a la plaça de la Creu d'Igualada– i la Mamita, impulsora de la construcció d'aquest edifici.

La Mamita era Bonaventura Maria Prats i Miquel, nascuda a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) el 1847 i contractada com a institutriu de les filles del matrimoni format per Ramon Aguilera i Maria Pla. Aguilera era de la nissaga dels Barrab, una família de la burgesia igualadina amb negocis en el tèxtil i l'agricultura. La dona va endur-se les bessones a Cuba amb un altre home. Llavors, Ramon Aguilera va demanar a la Bonaventura que seguís treballant com a responsable del servei a casa seva, al carrer del Bruc de Barcelona. Aviat es va fer evident la relació sentimental entre tots dos, tot i que mai no es va fer realment pública.

Més tard, la parella es va fer càrrec de Maria Vallès, una de les filles dels masovers d'una hisenda que Aguilera tenia a Montmajor (Berguedà). La petita Maria va començar a anomenar “mamita” la seva mentora. En morir Ramon Aguilera, les dues passaven temporades a Cal Barrab, casa de la família Aguilera a Igualada. La Mamita i la família van impulsar el matrimoni entre l'hereu de Cal Barrab, Josep Aguilera, i l'afillada de Prats, Maria Vallès. La Mamita es va traslladar definitivament a Igualada i, en morir la seva consogra, es va instal·lar a Cal Barrab.

El 1905 la Mamita va encarregar la construcció de la casa a l'arquitecte Isidre Gili i Moncunill. A banda de fer una bona inversió, sembla que la seva intenció era deixar la seva empremta a la ciutat i fer “una joia”.

Així ho explica una de les veïnes de l'immoble, Maria Assumpció Jorba, que va sentir a parlar de la Mamita ja festejant amb qui seria el seu marit. Un cop casats, van anar a viure a un dels pisos de l'edifici, que era dels seus sogres. No va ser conscient de viure en cap lloc singular fins que, al cap dels anys, els amics dels seus fills quedaven impressionats, després de la visita a casa, per l'aspecte de mansió exterior i per l'amplitud dels pisos. Jorba explica que sempre ha sentit a parlar que la dona “pujava per les bastides i anava a veure i controlar com els paletes feien l'edifici”.

Un edifici per mostrar categoria

L'arquitecte Isidre Gili i Moncunill, que també va participar en vuit edificacions més a Igualada, va crear un edifici amb elements que recorden un castell medieval, com ara el coronament de medallons el·líptics que semblen imitar els merlets.

L'estructura exterior de Ca la Mamita està feta amb pedra provinent de les pedreres de Montjuïc, una pedra que tenia un alt cost econòmic i que ja denotava categoria i riquesa en un edifici. Els detalls de vidre, ceràmica i ferro forjat ocupen els espais de la façana amb motius naturalistes, tot un recurs clàssic del Modernisme. Una torre central flanqueja l'edifici, a la cruïlla dels carrers Custiol i Roser a la plaça Pius XII, l'indret on la història situa l'origen de la mateixa ciutat d'Igualada. La Mamita va veure la seva joia acabada, tot i que mai no hi va arribar a viure.

Any de construcció
1906
Arquitecte
Isidre Gili i Moncunill
Estil
Modernista
Utilització actual
Habitatges i activitat comercial
Adreça
Plaça Pius XII


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia