‘La modernité encore!'

Són inequívocs els senyals que l'alta modernitat es va recuperant després de l'ensulsiada de la postmodernitat. Les bèsties negres dels postmoderns van traient el cap a poc a poc. I, per anar bé, per molt que alguns remuguin, aquest rescat tan urgent de l'alta modernitat anirà a més cada dia fins que la postmodernitat ocupi el lloc que li pertoca legítimament no com el final de res sinó com un capítol més del gran projecte de la modernitat del segle XX i XXI. “Make it new!”, deia Ezra Pound amb tota la raó del món, i aquesta divisa de tota una època té més sentit que mai avui.

Però quins són els senyals inequívocs?  Una fastuosa edició crítica de la poesia completa de T.S. Eliot en dos gruixuts volums (2015). Un nova biografia del mestre Eliot de Robert Crawford (2015). Un nou volum, el sisè, de la seva correspondència completa (2016). El tercer i darrer volum de la biografia definitiva d'Ezra Pound d'A. David Moody (2015). Una nova edició de l'obra poètica reunida de Wallace Stevens, a cura de John Serio i Chris Beyers, lliure d'errades textuals (2015). Una nova biografia de Stevens de Paul Mariani, no gaire bona per cert (2016).  

En volen més?  Cap problema. La gran editorial de Nova York, Farrar, Straus & Giroux, acaba de reeditar Observations, el primer poemari madur de Marianne Moore, en la seva versió definitiva del 1925. Feia 91 anys que aquesta obra mestra de l'alta modernitat no es reeditava. La curadora, Linda Leavell, ha tingut el suport unànime de poetes, crítics, acadèmics i lectors, amb recomanacions laudatòries especials de personalitats de la talla inqüestionable de John Ashbery o Jorie Graham.

La nova edició d'Observations és part d'una mena de revival total de la producció en vers i prosa de Moore, que va arrencar el 2002 amb un volum que recollia tots els poemes escrits i/o publicats entre el 1907 i el 1924. El salvament de Moore culminarà en els propers dos anys amb la publicació d'una obra poètica completa i la correspondència completa entre la poeta i la seva única deixebla, la gran Elizabeth Bishop.

Moore va arribar a la literatura catalana a través d'Agustí Bartra a Una antologia de la lírica nord-americana (1951). Amb dos poemes ben emblemàtics de Moore Bartra va voler animar futurs traductors a dedicar-s'hi, però la seva crida va caure en el buit, com tantes excel·lents iniciatives de l'autor d'Ecce homo. Sort en tenim de l'esplèndida versió en castellà de la gran traductora i professora Olívia de Miquel a Lumen.