‘Jambalaia', la novel·la, no la recepta de cuina

Vaig llegir en un parell de dies Jambalaia, el darrer llibre d'Albert Forns, guanyador del primer premi de novel·la en català convocat per Anagrama, i vaig constatar que estava davant d'una de les veus més fresques i originals de la nostra literatura. Explica molt bé el viatge d'un escriptor jove a una granja literària a Newark, a la costa est dels Estats Units, i la por d'escriure la segona novel·la després d'una primera que ha tingut èxit, com va ser Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), premi Documenta 2013 que va publicar Empúries. M'agrada la capacitat que té Forns per construir uns espais i uns personatges creïbles, com juga amb la relació ficció-realitat, sempre canviant i ambigua, com combina la mirada macro i micro amb ironia, les cites i referents, que comparteixo, i per sobre de tot l'ús d'un català net i actual, sense glucosa, ni mimetismes, tan evidents en altres autors.

Per atzar, vam coincidir en una festa la vigília de Sant Jordi i vam poder intercanviar algunes paraules fins que una turista despistada i beguda va interferir en el nostre diàleg com si fos el personatge d'una de les novel·les de Forns. Bé, de fet, l'atmosfera era molt forniana i per tant no vaig trobar tan casual que es produís aquella escena.

És un gust veure com la nova fornada –mai més ben dit– d'escriptors catalans puja amb força i mira enfora, deslliurats de la cosa nostra tan endogàmica. Llegint Jambalaia he acabat donant la raó al meu mestre: la literatura no és res més que l'experiència del jo sotmesa als límits de la gramàtica. No us la perdeu.