Més val sol que mal acompanyat

La tecnologia ha revolucionat el món de la ciència en els últims anys. També el món de la filologia. Mentre que Joan Coromines, a principis del segle XX, va haver de trepitjar, calçat amb xiruques, bona part del territori de llengua catalana per conèixer els diferents parlars i recollia la informació anotant-la en les seves famoses fitxes, avui dia la tecnologia ha facilitat aquesta recerca filològica, posant en contacte els parlants d'un i altre territori a través de la xarxa.

Aquest és el cas de la macroenquesta que es va fer el 2014, a través d'internet, a tot el territori català per saber quins eren els refranys més usuals. Aleshores ja en vam parlar en aquesta columna. En aquell treball de camp (o de xarxa) hi van participar 884 persones de diferents dialectes catalans i ara ha sortit un llibre digital, Els refranys més usuals de la llengua catalana, que aplega i classifica els prop de 500 refranys que es van triar per a l'enquesta.

I us preguntareu: què ha conclòs l'estudi? Quins són els refranys més usuals? Deu refranys que defineixen prou bé el nostre caràcter. En primer lloc, un per a ben desconfiats: més val sol que mal acompanyat; en segon terme, feta la llei, feta la trampa, una dita que més d'un polític es podria aplicar; en tercer lloc, hi ha més dies que llonganisses, perquè som molts els que deixem la feina per a última hora; després, com més serem, més riurem, que diu molt de la rauxa catalana; en cinquè lloc trobem qui paga, mana, una característica de la societat jeràrquica en què vivim; a continuació, la primavera la sang altera, i qui no la té alterada aquesta època de l'any?; en setè lloc, a poc a poc i bona lletra, al costat de la rauxa sempre hi ha el seny; a la tercera va la vençuda, tots confiem en un cop de sort; en novè lloc, les aparences enganyen, un refrany que torna a posar en relleu la malfiança dels catalans; i tanca el top ten dels refranys més usats tots els camins van a Roma, perquè en el fons som més papistes que el Papa.