aquest mes
David Castillo
Pares i fills, i, a més, artistes
Hem agafat com a excusa la biografia, escrita per Pablo Giori, que aprofundeix en la personalitat de Pere Català i Pic, pare dels Català Roca, per estendre'ns en la relació entre pares i fills. Hi ha famílies d'escriptors catalans molt conegudes. De memòria recordo des dels clàssics March als contemporanis Maragall, Bertrana, Carandell, Riba, Goytisolo, Coromines, Ferraté, Vallmitjana, Casassas, fins arribar per exemple als Marsé, amb el pare Joan i la filla Berta. La llista seria interminable en l'àmbit internacional, però sempre em resulta fascinant perquè al nostre país la tradició i la cultura sovint s'associen a l'extravagància, i l'ofici difícilment dóna altra cosa que disgustos. No obstant això, a quin escriptor o pintor no li agrada que els seus fills tinguin prou sensibilitat i esperit per continuar la batalla? En les pàgines del dossier del mensual hi trobareu un tast que han elaborat els nostres redactors. Hem volgut associar els articles a les disciplines més relaciones amb les arts plàstiques i de l'espectacle perquè les nissagues literàries són una constant, sempre apareixen a les nostres pàgines, sobretot a través de les biografies i els llibres de memòries.
Seria interessant, igualment, aprofundir en les relacions entre pares i fills artistes, sovint difícils més enllà de qüestions estètiques o ideològiques. Els antagonismes són l'altra cara de les afinitats, com es pot comprovar en casos paradigmàtics: la família Mann o els aparatosos Hemingway... Hi ha qui diu que tot és fruit de l'atzar, i segurament té raó, però les lectures sobre l'èxit i el fracàs, la visibilitat o l'ostracisme, ens porten a paradoxes i, també, a la fantasia. La intersecció del geni va tocar alguns dels Mann, altres famílies només han tingut un artista reconegut. Misteris.
La tradició literària té moltes famílies, Maragall, Bertrana...