L'estrena del mes
xavier roca
L'arquitectura de J.G. Ballard
Bean Wheatley estrena ‘High-Rise', una paràbola distòpica sobre la lluita de classes amb Tom Hiddleston, Luke Evans i Sienna Miller
Molta gent coneix –potser sense ser-ne conscient– part de la vida de l'escriptor britànic J.G. Ballard gràcies a la pel·lícula de Steven Spielberg L'imperi del sol, basada en un dels seus llibres autobiogràfics en què relata la seva infantesa en un camp de concentració japonès durant la Segona Guerra Mundial. Però, fins al moment, la plasmació cinematogràfica més coneguda de l'univers literari de Ballard –un especialista en fantasies distòpiques sobre la destrucció del medi ambient i la deshumanització a causa de la tecnologia– era Crash, de David Cronenberg, un altre reputat especialista en malsons torbadors.
Ara s'estrena, amb vocació d'instantània cult movie, High-Rise, basada en una altra de les novel·les de Ballard –publicada aquí com Rascacielos– i dirigida pel britànic Ben Wheatley. Amb pel·lícules com Kill List i Turistas –descobertes a casa nostra al Festival de Sitges–, Wheatley ha mostrat la seva voluntat de no deixar indiferents els esperits sensibles amb la seva barreja de violència i humor negre, i High-Rise segueix pel mateix camí de remoure estómacs i cervells.
Si el cartell de High-Rise recorda poderosament el de La naranja mecánica, de Stanley Kubrick, no és casualitat: l'ombra d'aquest realitzador plana constantment al llarg del metratge, amb ecos de la violència futurista d'aquella pel·lícula, del protagonisme que pren l'edifici a El resplandor o de les orgies sexuals d'Eyes Wide Shut. Però Kubrick no és l'únic referent que admet Wheatley; segons va explicar el director en el recent Festival de Sant Sebastià, “High-Rise transcorre en una Gran Bretanya alternativa als anys setanta, i en aquella època hi treballaven directors com Kubrick, Nicolas Roeg o Ken Russell. Aquests directors hi són presents com uns fantasmes, no es tracta d'un pastitx sinó que he volgut que sembli una pel·lícula perduda d'aquells anys, de la mateixa manera que Ballard parla del futur des del passat. He volgut recrear el vessant més esbojarrat del cinema britànic, com Brazil, de Terry Gilliam, un altre dels referents”.
L'argument de High-Rise es presenta en forma de paràbola sobre la lluita de classes, a partir d'un gratacels on els habitants viuen estratificats per pisos en funció del seu estatus social. Segons Wheatley, la història té un “missatge anticapitalista. En la seva novel·la, Ballard anticipa el que va acabar esclatant amb la crisi i la brutal divisió entre els que tenen diners i els que no”.
El protagonisme de High-Rise és coral però el punt de vista de l'espectador l'interpreta Tom Hiddleston en el paper d'un doctor que s'instal·la a viure en un edifici que pren dimensions de personatge principal. Hiddleston va afirmar a Sant Sebastià que “el gratacels és ple de personatges amb personalitats molt potents. El meu personatge, el doctor Robert Laing, és una creació fascinant, és fisiòleg i té una visió una mica freda del món, per a ell les emocions són substàncies químiques i hormones”. Un altre dels actors que intervenen en la pel·lícula és Luke Evans, que ironitza dient que “el rodatge va ser tranquil, però em vaig passar vint dies cobert de sang” i afegeix que “el primer cop que vaig llegir el guió vaig pensar en la virilitat dels personatges que interpretava Oliver Reed als anys setanta, i el seu look s'assembla a ell. Vaig acceptar pel desafiament que suposava el fet que es tractés d'algú que s'assembla poc a mi”. També actua a High-Rise Sienna Miller, que va agrair el seu personatge pel fet que “és molt dificil trobar papers tan fantàstics per a les actrius”.