Rescabalament

El 12è Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus, el Cos, va acabar diumenge passat amb Time step dels novaiorquesos Parallel Exit, una proposta que parteix del claqué per bastir un espectacle gestual al cent per cent, amb molt de ritme i que va fer les delícies del nombrós públic que es va aplegar al Teatre Fortuny. De fet, la programació de diumenge va rescabalar la cronista d'alguns disgustos de dies anteriors, atès que la parella romanesa de Passe Partout també va oferir un espectacle sobri i efectiu, de teatre gestual al cent per cent, sense artificis ni martingales que dissimulin mancances, i que va saber apreciar el públic que va omplir el Bravium Teatre. El capítol de disgustos l'ha encapçalat la companyia local Natural Clown Killers, que va estrenar dissabte August&Mr. Ripper, un espectacle amb què commemorava deu anys de vida. Hi havia una gran expectació prèvia que va fer que el Bravium Teatre s'omplís de seguida amb un públic entregat al màxim, d'aquell que va disposat a rebre amb entusiasme el que li representin dalt de l'escenari. Però el grup va defraudar. August&Mr. Ripper es va revelar com una proposta fallida, amb un argument incomprensible que va avorrir mortalment i una gestualitat que, de tan depurada, no va aparèixer per enlloc (si no és que considerem que treure's i posar-se constantment les camises sigui teatre gestual). Els actors Ferran Vidilla i Gerard Martí van fer els possibles per fer surar del naufragi el text impossible de Miquel Àngel Fernández. Una llàstima. En canvi, la producció del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) per al Cos, el Petit ball dels mallorquins Au Ments, va agradar, i molt, per la manera de posar en escena, amb dansa i teatre d'objectes i algunes escenes realment sublimes (com la del tren), un espectacle sobre la Guerra Civil. Au Ments ja havia actuat en altres dues edicions anteriors del festival, però aquest ha estat el seu millor espectacle. També dissabte, el Cos va oferir dos moments estel·lars, dignes de passar als annals del festival. El primer, el que van protagonitzar els dos actors italians de Teatro Picaro, que van posar en escena a uns jardins plens a vessar de gent de Cal Rull un espectacle basat en monòlegs de Dario Fo. Fabula buffa va ser un muntatge rodó, divertit, perfectament interpretat i que al cap de cinc minuts ningú ja no s'adonava que era en italià perquè una de les grandeses del bon teatre gestual és que esborra les barreres lingüístiques. I el segon, la conferència de Carlo Boso que, ajudat pel Teatro Picaro, va explicar a una platea entregada què és la commedia dell'arte. En resum, un festival amb alts i baixos que va haver d'esperar a la nit de divendres per agafar embranzida, sobretot de públic, que no va acudir com hauria calgut a les sessions de dimecres i dijous. De fet, va ser clamorosa l'absència d'aquells espectadors que se suposa que haurien de ser els més interessats per les propostes del Cos, un públic jove i, sobretot, vinculat amb el teatre local. Sort del públic madur.