cultura
Els últims vitralls
L'artista Joan Vila-Grau és a punt de culminar el gran repte de dotar de llum i color la Sagrada Família, gairebé vint anys després de rebre l'encàrrec
La construcció de la Sagrada Família avança a un ritme trepidant, impensable fins no fa gaire. Tot i que, sent optimistes, encara queda una dècada d'obres, el monument de Gaudí va tancant fases de treball que semblaven inacabables per la complexitat i les proporcions del projecte. Una part fonamental a punt de quedar enllestida és la dels vitralls. El seu autor, Joan Vila-Grau, hi haurà arribat a dedicar pràcticament vint anys.
Vila-Grau (Barcelona, 1932) va rebre l'encàrrec el 1999, en la seva maduresa artística. Encara que els responsables de la basílica no li van posar cap impediment per atendre altres compromisos i la seva pròpia carrera personal, va prendre una decisió radical que ha dut fins a les últimes conseqüències: entregar-se exclusivament a aquesta aventura. “No volia distreure'm amb res”, exclama, reclòs al seu petit taller, al fons del jardí de la seva casa del carrer Ganduxer, on actualment ultima els últims dissenys destinats a una de les escales de cargol que hi ha al costat del presbiteri.
A finals d'aquest any o principis del que ve, l'únic conjunt de vitralls que resta pendent d'instal·lar ja estarà al seu lloc. Bé, en realitat encara faltarà el de la façana de la Glòria, que no és poca cosa perquè serà una peça clau del monument –és on hi haurà l'entrada principal–. La seva construcció serà tot un desafiament. “La façana de la Glòria serà un altre repte. M'hi posaré de seguida, però primer necessito entendre-la... És complexa, perquè tindrà una iconografia molt variada i rica”, explica l'artista.
Justament, la gran visió que va tenir Vila-Grau fa vint anys va ser que els vitralls no havien de sobrecarregar la profusió de símbols i d'imatges que hi ha al temple. Fidel al seu propi ideari artístic, va decidir contrarestar aquesta abundància amb uns vitralls que no són figuratius. Des del principi va tenir clar que la missió del seu treball havia de ser “crear un ambient que facilités la visió de la Sagrada Família. En lloc d'un programa iconogràfic vaig optar per un programa cromàtic”.
I no hi va optar per caprici. És exactament allò que Gaudí desitjava: “Gaudí volia que la Sagrada Família fos una simfonia de colors i de llum. Aquesta és la principal indicació que ens va donar”, precisa Vila-Grau.
El genial arquitecte va deixar algunes idees però no va concretar gens com volia que fossin els vitralls. Vila-Grau ha hagut de barallar-se amb molts enigmes. La por de trair l'esperit del mestre era gran. Abans que res va estudiar a fons l'ús que Gaudí va donar al vitrall al llarg de la seva trajectòria. “Durant la primera època, li va importar relativament, però hi ha un moment en què el seu interès creix.”
A causa d'aquesta absència de consignes, alguns vitralls han estat tot un trencaclosques. Estimulants, però dificultosos. Per exemple, la part superior dels finestrals, que Gaudí volia que fos “blanca”; és a dir, amb vidres complement transparents perquè la seva intenció era que la llum il·luminés les voltes. “ Va tenir una idea innovadora perquè és exactament el contrari del que s'acostumava a fer: per regular la llum, la part superior dels finestrals era fosca, i s'aclaria a mesura que es baixava”. Vila-Grau es va arriscar amb catorze textures de vidre, tots incolors, però que deixen passar una llum diferent, “li donen una vibració especial”.
Tampoc va ser fàcil concebre la peça que s'havia d'encaixar a la façana del Naixement. Havia de sortejar la llarga ombra que projecta el pinacle en forma de xiprer ple de coloms que s'alça sobre la porta principal. Tot jugant amb certes gammes de colors i textures va aconseguir anul·lar l'obscura interferència.
De moments que exigien una extrema sensibilitat per interpretar la voluntat de Gaudí n'hi ha hagut molts. Començant pel primer vitrall que va gestar per a la façana de la Passió, el de la Resurrecció, les dimensions del qual, un monstre de sis metres per tres, donen fe que a la Sagrada Família tot s'ha de pensar en gran. Vila-Grau no ha arribat a comptar mai els vitralls que ha acabat creant. Superen els 150. “Amb una complicació afegida: funcionen com un tot. Cada vitrall està en relació amb el seu entorn.”
Els vitralls fan de la visita al temple una experiència sensorial i emotiva. Vila-Grau ha vist visitants plorar corpresos per la coreografia de colors. Les obres de la Sagrada Família són –han estat i seran– polèmiques, però fins i tot molts dels seus detractors valoren desacomplexadament la màgia dels vitralls. “Conec la incidència del color en la psicologia de les persones, com els afecta la seva sensibilitat, a vegades inconscientment”. Un domini que ha imbricat amb molts altres conceptes, experiències i intuïcions heretades de la tradició del vitrall, sobretot la del gòtic.
Tres experiències
I, doncs, quina és la millor hora del dia per visitar la Sagrada Família? “Totes ho són. Al matí, la llum ens entra per la façana del Naixement, on predominen els colors més tendres i delicats, verdosos i blavosos, que són els que més afavoreix el sol ixent; a la tarda, els tons càlids dels vitralls de la part oest prenen força amb la seva llum preferida, la del sol ponent. I hi ha una tercera experiència que no s'hi compta, a la nit, amb la llum artificial. Lògicament els colors canvien, però funcionen perfectament”, subratlla.
Vila-Grau no es cansa de dir que no hauria pogut dur a terme el repte sense l'ajut constant del seu fill Antoni, la col·laboració incondicional de l'equip d'arquitectes –encapçalat primer per Jordi Bonet i actualment per Jordi Faulí– i l'ofici dels mestres vitrallers de la Casa Bonet. A punt de concloure un periple artístic que ha durat dues dècades, comença a repensar la seva carrera. Als 83 anys, li ve de gust escriure els seus sabers. Qui sap si potser tornarà a pintar. I d'encàrrecs per afrontar nous vitralls no li'n manquen.