Un estudi rescata el llegat d'Alexandre Deulofeu dels llimbs de la profecia

“Max Pérez pren molt seriosament Deulofeu i l'analitza com podria fer amb qualsevol altre pensador europeu del seu temps”, afirma categòric l'historiador Enric Pujol en el text de presentació de Les onades del mar de la història, un treball que per primera vegada analitza l'heterodoxa i discutida aportació del pensador Alexandre Deulofeu (l'Armentera, 1903-Figueres, 1978) a l'anàlisi dels cicles històrics des de la perspectiva, justament, de la filosofia, i no de la il·luminació profètica. És un acostament que de manera paradoxal no solen tenir en compte els assajos sobre l'autor, més interessats a enfocar-lo des de la historiogràfica o, més sovint, com una excentricitat sense valor intel·lectual.

Max Pérez Muñoz (Figueres, 1993), un jove graduat en filosofia per la Universitat de Girona que ha dedicat a Deulofeu el seu treball de fi de carrera, planteja un estudi inèdit que, a més de la filosofia de la història, estudia l'aportació delofeuniana a la filosofia de la ciència i de la política, així com a la mateixa història de la filosofia pel fet que va establir, com observa Pujol, “una visió molt personal del desenvolupament del pensament humà”. En aquest sentit, les seves controvertides “tesis sobre la matemàtica de la història” serveixen tant per posar-lo en relació amb altres teòrics que han plantejat teories semblants, com ara Oswald Spengler o Arnold Toynbee, com per apuntar que, al marge de la solidesa científica del seu raonament, no hi ha dubte que demostren la perspicàcia de Deulofeu en preveure el redreçament d'Alemanya després de la II Guerra Mundial o la caiguda del bloc soviètic quan ningú més donava credibilitat a uns tals pronòstics.

Max Pérez, que va llegir per primera vegada La matemàtica de la història als divuit anys, tot just acabats els estudis de batxillerat a l'institut Deulofeu de Figueres, s'ha sentit fascinat per l'obra d'un pensador reivindicat al seu moment per altres heterodoxos com ara Salvador Dalí i Francesc Pujols (la teoria de la pantologia del qual és tan pròxima a Deulofeu, avança Pérez), però fatídicament oblidat per l'acadèmia, d'on és del tot absent. Ha estat a través d'ell que assegura haver “il·luminat contorns” fins ara desatesos del pensament, i haver descobert els tresors del romàntic empordanès; de fet, durant uns quants estius, Max Pérez ha treballat de guia al monestir de Sant Pere de Roda. Al llarg del seu treball, l'investigador analitza cinc dels grans temes relacionats amb l'obra deulofeuniana: les influències intel·lectuals, la cientificitat de la seva teoria, el tractament del problema del determinisme històric, la seva concepció de la llibertat individual i col·lectiva, i la seva interpretació de la història de la filosofia.

L'edició a Brau de Les onades del mar de la història és només el primer esglaó d'una investigació més àmplia sobre el seu llegat, que es completarà també, segons anuncia Pérez, amb la represa de l'obra completa de Deulofeu, que va deixar traçades “les línies mestres i els materials indispensables per completar almenys dos o tres dels seus volums, com són els de la cultura de l'Índia, les cultures americanes i certes cultures africanes”.