Extreuen d'un carrer de Girona el fòssil d'una vaca marina

Les restes del crani i la mandíbula d'un sireni, una espècie de vaca marina que va viure fa uns 45 milions d'anys, es van extreure ahir al matí d'un lloc ben atípic per a una troballa paleontològica relacionada amb un mamífer extint: un carrer força cèntric de Girona, just davant de la Devesa. El fòssil, pràcticament inapreciable per a un profà, està incrustat en dues lloses del paviment exterior d'un bloc de pisos a l'inici del carrer del Riu Güell, sota les voltes on es troben el Celtic Bar i el Txalaka. Després d'obtenir els permisos de la Generalitat, l'Ajuntament de Girona i la comunitat de veïns afectada, les lloses es van retirar ahir sota la direcció dels geòlegs Roger Mata ( Axial Geologia ) i Jordi Ferrer ( Lithos Geotècnia ), que han col·laborat en aquest projecte amb el geògraf mallorquí Xisco Roig (Qu4tre i Axial), el qual va trobar el fòssil de casualitat ara fa un any i mig, un vespre en què, durant una visita de treball a Girona, es va protegir de la pluja sota les voltes, just davant del Celtic. “Roig és una persona molt activa a Twitter, on va compartir la seva descoberta amb Paleourbana , un grup de recerca de fòssils urbans. De seguida va cridar molt l'atenció entre els seguidors del grup, perquè no és corrent trobar restes d'un mamífer en lloses d'un edifici situat al mig d'una ciutat, on sí que és habitual que hi hagi fòssils d'animals petits com ara mol·luscs, eriçons i crancs”, expliquen Mata i Ferrer, segons els quals la troballa va despertar l'interès d'alguna universitat americana, però finalment va ser un grup de recerca del Museu d'Història Natural de Berlín, especialitzat en mamífers marins, qui va decidir estudiar a fons les restes i assumir el cost de la seva extracció. El director del grup berlinès, Oliver Hampe, va visitar Girona fa uns tres mesos amb la professora Manja Voss, i hi tornaran a finals de juny per estudiar de prop el fòssil, a partir de la radiografia o escàner que se'n farà a la Clínica Girona, per comparar les restes amb altres trobades a l'Europa central, l'Estat francès i el Pirineu d'Osca i Navarra. Pel fet de tractar-se del crani i la mandíbula de l'animal, els científics creuen que en podran treure molta informació per concretar més de quina espècie es tracta. En principi, el sireni seria semblant a un manatí actual, amb uns dos metres i mig de llargada i uns 300 quilos de pes. Tot indica que les lloses i, per tant, les restes fòssils provenen d'una pedrera, actualment no operativa, de la zona de Sant Vicenç de Castellet (Bages), origen de “la pedra ornamental més utilitzada a Catalunya”. Com a patrimoni paleontològic propietat de la Generalitat, el fòssil del sireni no pot sortir de Catalunya. “A nosaltres ens agradaria que s'exposés al Museu d'Història de Girona i que al lloc on s'ha trobat hi quedés una placa o un codi QR amb informació sobre la descoberta”, diuen Mata i Ferrer.