La Fundació Mascort honora l'obra humil de grans artistes

Hi havia expectació per veure l'anunciat retrat de Mir fet per Picasso (un quadret de no més de 13,3 x 9 cm), però el que realment justifica la visita a l'exposició Pintura espanyola a la col·lecció Mascort, inaugurada ahir a la casa Galibern de Torroella, és tota la resta: un centenar d'obres a penes conegudes d'una cinquantena dels grans noms de l'art del segle XIX i principis del XX a través de les quals es documenta, no només “el treball més humil dels artistes, el que millor revela el seu ofici”, tal com va expressar-ho la comissària, Rosa M. Creixell, sinó també el gust de Ramon Mascort Amigó, “col·leccionista intuïtiu i passional” que les ha adquirit guiant-se per l'emoció estètica i el plaer, més que no pas per criteris acadèmics. L'exposició, que reprèn la cronologia allà on l'havia deixada l'any passat la selecció de peces de la mateixa col·lecció datades entre el 1400 i el 1800, s'organitza al voltant del paisatge com a gran eix temàtic, amb obres d'Eliseu Meifrèn, Ricard Urgell, Baldomer Galofre, Segundo Matilla, Joaquín Luque o Emili Bosch Roger, encara que el marc és prou ampli perquè Rosa M. Creixell hi hagi inclòs des de la blanquíssima Marina desolada de Dionís Baixeras fins a l'exuberància ataronjada de Nicolau Raurich o les personalíssimes mirades al Montgrí de Francesc Gimeno, Joaquim Mir o José María Mascort, l'oncle del propietari de la col·lecció i de qui Josep Pla va dir que era “un dels nostres millors pintor del mar”. Formant quasi una subcategoria dins el gènere, s'han reunit un bon nombre de paisatges de temàtica militar, dins els quals destaca per la seva espectacularitat Maniobra de división (1891), un oli de quasi quatre metres de llarg de Josep Cusachs que representa de manera coreogràfica una pausa al camp de batalla i en què destaca el verisme de l'escena, amb algun detall deliciós com el del jove soldat que, al pas solemne del capità al galop, s'ajup a cordar-se la veta de l'espardenya. Tot i el predomini del paisatge, no hi falta la figura humana en algunes obres que apunten el gust per les escenes populars, el luminisme joiós, l'exotisme d'Orient o l'ambient mundà de la burgesia puixant, com en les obres de Ricard Mas Fondevila, Cecilio Pla, Francecs Sardà o José Navarro. Entre les curiositats, un esbós primerenc de La rendició de Breda executat per Fortuny.