Els premis

M'han dit que si guanyes un premi, els camins esquerps de la literatura es converteixen en llits de pètals que et perfumen els peus i la ment a cada pas. Però sembla ser que els guardons literaris tenen una qualificació com la dels pernils, que va des del DO Guijuelo al de porc anèmic. El top és el Nobel, però te l'han de donar i no te'l donen si no arribes a vell aconseguint que no et coneguin ni a casa teva. Sembla ser que ho fan de cara als periodistes, que així poden parlar dels autors famosos que no l'han rebut ni el rebran mai i de veus silenciades i aquestes coses tan poètiques que llueixen força en un titular de diari.

També hi ha el Cervantes, però si te'l donen has d'anar a dinar amb el rei i no tothom està disposat a sacrificar-se tant. Guanyar el Planeta diuen que t'arregla el futur i la butxaca i es veu que si el guanyes també et pot tocar sopar amb el rei, però aquí hi ha un punt més de sorpresa ja que no hi va sempre (i menys ara que li asseuen catalans a la taula així que es despista). No sé si em convé aquest premi. He llegit cròniques i es veu que al sopar hi ha més tensió que a tota la nissaga de Divendres 13. Entre plat i plat van eliminant els finalistes en una escalada d'emoció. Jo, que sóc més aviat nerviós, no sé si podria controlar-ho. I és força perillós, ja que dels 10 seleccionats que sempre hi ha repartits per la sala, mossegant-se les ungles, només apareixen el guanyador i el finalista, de la qual cosa es pot deduir que el guardó es cobra cada any vuit víctimes que moren de nervis o es tallen les venes amb un montadito de salmó i escuma de fonoll.