En la plenitud

Al final de Boyhood, el seu protagonista, al qual veiem créixer literalment en els dotze anys que el film comprimeix, ingressa a la universitat i, per tant, comença una nova etapa que obre la plenitud de la joventut. Al començament de Todos queremos algo, la nova pel·lícula de Richard Linklater, un altre jove (Jake, interpretat per Blake Jenner) arriba amb el seu cotxe a un campus universitari. Ho fa tres dies abans del començament del curs per incorporar-se al grup de jugadors de beisbol. Seran tres dies d'iniciació dins del grup en tensió amb la individualitat, de disbauxa en una successió de nits de festa i de matins amb ressaca, de camaraderia i de rivalitat, de pulsions sexuals i, en els moments més poètics del film que arriben cap al final, de descobriment d'una emoció que pot ser la de l'amor.

D'una manera molt pròpia, Linklater aborda l'experiència de viure amb una lleugeresa que pot dur a l'equívoc: no s'ha de confondre amb la superficialitat. De fet, amb aquest mateix material argumental en relació amb la vida preferentment masculina en un campus universitari, s'han comès grans barroeries fílmiques alienes a l'esperit de finesa de Linklater, tot i que en cast assumeixi una perspectiva obertament masculina. A diferència de part de les seves pel·lícules, com ara les dues últimes de la trilogia de Jesse i Celine i fins la mateixa Boyhood, no hi ha malenconia a Todos queremos algo, sinó un vitalisme optimista acordat amb uns personatges per mitjà dels quals Linklater sembla evocar la seva joventut: l'acció del film està datada l'estiu del 1980, quan ell era un jove universitari que jugava al beisbol.