El teixit del temps

José Ángel Hernández Sánchez (Lumbrales, Salamanca, 1964) va obtenir un guardó dos anys consecutius als premis de Santa Perpètua de la Mogoda de poesia i contes: el 1996, un accèssit, i el 1997, el segon premi. L'any 1997 va aconseguir també un accèssit al premi de poesia José María Valverde. Alguns anys després d'haver publicat les obres guanyadores d'aquests certàmens, De las crines de fuego. Con los ojos cerrados (1996) i Esperando la nieve fundida (1997), va editar a Tarragona el que es pot considerar el seu primer gran poemari, Inercia de arena (1999). Aquest llibre ja conté les qualitats essencials d'una poesia a la vegada adusta i riquíssima en sonoritats i en ritme, plena en continguts, en significacions i, a la vegada, intensament preocupada per la depuració formal.

Deu anys després de la publicació d'aquell primer llibre de poemes, apareix a la barcelonina col·lecció El Bardo Ucronía e hilván (2009), llibre que, en sentit estricte, n'inclou dos. El primer, Ucronía, s'obre precedit per un lema, un vers del poeta romanès Paul Celan: «Andadora del mar crepita la palabra». Caldrà avisar l'atent lector sobre el significat de la paraula ucronia, que, elaborada a partir de dos vocables grecs, ou (no) i cronos (temps), persegueix el parentiu amb utopia, la designació del filòsof Thomas More. Si utopia és «el no-lloc, el lloc del que és irrealitzable, del que és impossible», ucronia significa etimològicament «el temps que no existeix». En l'àmbit estrictament literari, la ucronia és un subgènere dins de la ciència-ficció o, si més no, de la història-ficció: S'elabora una trama a partir d'un punt en el passat en què un esdeveniment va succeir de manera diferent a com va ocórrer en realitat. Es tracta de fer una especulació històrica: S'elabora una ficció a partir, per exemple, del supòsit que la Guerra Civil espanyola la van guanyar els que la van perdre. Els elements indicats –no l'exemple, evidentment– haurà de tenir-los en compte el lector per navegar cap a la Ucronía que proposa José Ángel Hernández Sánchez i que avança en tres parts amb títols musicals, «Armónicos», «Disonantes» i «Pentatónica».

El vers «Sabernos / materia contra el tiempo» pot llegir-se en un dels poemes d'Ucronía, i potser és aquest el centre essencial de tots els versos, que avancen perseguint la memòria, creant paisatges, escenes, moments en què temps, imaginació i desitjos s'uneixen per dissoldre allò que enfonsa i fereix l'home: «Cambiar pequeñas cosas / para que nada siga igual.»

El segon llibre porta per títol Hilván de humo. Està encapçalat per un vers d'Antonio Gamoneda: «Las preguntas no existen en el idioma de la ocultación: Todo está dirimido». Està dividit en quatre parts, «Falsos», «Retales», «Ojales» i «Jirones», que conformen un poemari en què la complexitat verbal no allunyarà el lector d'allò que el poeta desitja anomenar centre absolut de la seva obra: La paraula com a element inaugural i principal, únic capaç de donar llum i d'ocultar, d'atorgar la veritat i de prodigar la mentida: «Así como el fuego logra parar el fuego, / la palabra / –aún futuro– / puede acabar con la palabra. / De su hilo de humo / pendemos». El poeta expressa així la seva absoluta fe en la paraula poètica: «Precisamos / la hebra del verso / que hilvane la vida.» En definitiva, Hilván de humo arriba a ser la poètica completa amb la qual José Ángel Hernández Sánchez desitja mostrar-se.

Ucronía e hilván, a la vegada síntesi i recerca, a la vegada compendi i troballa, serà per al lector la mostra d'una poesia que, a partir d'una elaborada construcció formal; de musicalitat i imatges; de suma d'ecos i cadències, i d'exuberància verbal, ofereix una reflexió sobre l'ésser humà, el seu temps, el seu fat. I proclama que, per damunt de tot, la paraula és i continuarà sent l'eina necessària que l'home posseeix per enfrontar-se al seu destí.