Pau Casals va poder ser president

Joan Esculies Serrat (Manresa, 1976) és doctor en història, màster en nacionalisme i conflicte ètnic i llicenciat en periodisme i en biologia. Forma part del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies i del Grup d'Estudi de les Institucions i de les Cultures Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat diversos llibres, com ara Joan Solé i Pla, un separatista entre Macià i Companys (2011), Josep Tarradellas,1899-1936, dels orígens a la República (2012), El separatisme català i el teatre patriòtic (2014) i Josep Andreu Abelló. Els clarobscurs del catalanisme (2015), entre altres. També ha conreat ficció, com L'ocell de pluja, premi de narrativa de la Ciutat d'Elx 2003.

Joan Esculies presenta un treball fruit d'una intensa recerca a diversos arxius, però sobretot al de Tarradellas a Poblet i al de la Fundació Indalecio Prieto d'Alcalá de Henares: Pau Casals. La carta secreta de Tarradellas i Prieto. És un interessant llibre sobre el popular músic català que, quan era a l'exili, va ser convidat diverses vegades a presidir tant la Generalitat com la República, totes dues institucions també a l'exili.

L'historiador, estirant el fil, va esbrinant tots els passos que es feien a l'exili per tal de potenciar les dues institucions i, malgrat els entrebancs polítics, per buscar una personalitat de màxim relleu mundial per presidir-les. I una d'aquestes personalitats va ser el violoncel·lista del Vendrell Pau Casals, que cada any oferia un gran concert a la ciutat de Prada de Conflent.

Esculies recorda que Casals va poder ser president de la Generalitat de Catalunya, com a mínim, en dues ocasions, el 1950 i el 1954: “En totes dues, la seva candidatura fou proposada per impedir l'elecció de Josep Tarradellas per al càrrec o per descavalcar-lo d'aquest. En la primera oportunitat, el prestigiós violoncel·lista va comptar amb més possibilitats d'accedir a la presidència i és més probable que, d'haver-ho volgut, l'hagués aconseguida.” Però, alhora, Casals fou l'home que els republicans, sobretot el líder del PSOE, Indalecio Prieto, va considerar en més d'una ocasió com a persona ideal per presidir la República Espanyola a l'exili.

Joan Esculies mostra aspectes inèdits de l'home de pau i del músic Pau Casals i, també, revela les converses i les negociacions que va mantenir tant amb Tarradellas com amb Prieto i, tot això, amanit amb les intrigues, picabaralles i altres esdeveniments que es van produir entre els sectors republicans després de la Guerra Civil. Tot dins d'un procés polític en què personatges com Josep Tarradellas i Indalecio Prieto van jugar un paper decisiu en aquells moments històrics tant de la Generalitat de Catalunya com del govern republicà a l'exili.