El reflex de Vivian Maier

Aquesta és una història extraordinària d'una creadora extraordinària, que mai va poder ni imaginar-se quan vivia, que es formarien cues per veure una exposició de fotos seves. Vivian Maier (1926-2009), la mainadera nord-americana que feia fotografies com a aficionada a les seves hores lliures o quan sortia a passejar amb la canalla que cuidava, és avui en dia tot un fenomen viral a la xarxes que es materialitza amb l'èxit que tenen les seves exposicions. Un típic cas de boníssim artista que triomfa després de mort amb una vida impregnada de misteri.

Vivian Maier, pel que fa a la seva qualitat fotogràfica, a més, no és cap bluf. Només cal anar a la Fundació Foto Colectania de Barcelona per admirar la vuitantena de magnífiques fotografies d'ella que s'hi exposen. Al nivell dels millors fotògrafs urbans de la seva època: Robert Frank, William Klein, Garry Winogrand... Tot homes, que van tenir una carrera fotogràfica internacional i reconeguda. Maier, en canvi, va ser mainadera tota la seva vida, cuidant nens de famílies bones de Chicago i Nova York. Però quan sortia al carrer, tenia l'obsessió de fotografiar-ho tot, però no de qualsevol manera, sinó amb un ull modern i elegant. I ho va fer dels anys 50 als 80.

Maier també es reconeixia a si mateixa interiorment com a fotògrafa. La prova d'aquesta autoconsciència són els nombrosos autoretrats de l'autora, reflectits en jocs de miralls, aparadors, retrovisors... En una de les imatges, Maier demana l'ajut d'un operari que troba pel carrer que transporta el mirall per fer-se la foto. Cap dels autoretrats és gratuït, res a veure amb els milions de selfies sense substància que envaeixen els nostres mòbils i ordinadors. Maier sembla buscar la seva pròpia ànima.

De fet, és la humanitat sencera la que sembla interessar a la fotògrafa amateur. Per això, les ciutats populoses són el seu escenari. Fotografia nens, un subjecte fàcil sent mainadera, però també adults de tota mena. Dispara la càmera quan veu el sofisticat recollit de cabell d'una noia elegant per una avinguda, però també quan es troba amb la gent de les classes més desfavorides, amb la qual se solidaritza. Al cap i a la fi ,ella és un més d'ells.

L'altra prova que Maier tenia consciència de fotògrafa és que ho va guardar tot. Quan la seva obra va ser descoberta per John Maloof (que va adquirir el seu arxiu el 2007 en una subhasta de barri a Chicago), hi havia 120.000 negatius, molts dels quals mai revelats. “Aquesta seria una exposició inèdita per a ella ”, diu Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania. Font de Mora també corrobora que l'exposició de Maier és la més visitada de la sala des de la seva inauguració, el 2002, amb uns 7.000 visitants des del 6 de juny.