El Cercle rejoveneix

El Reial Cercle Artístic tancarà les portes als seus tallers del Palau Pignatelli fins al mes de novembre. Seran uns mesos necessaris per fer les reformes a la tercera i quarta planta, així com a les terrasses. Durant aquests mesos, els més de tres-cents socis disposaran d'uns tallers provisionals per practicar la pintura, l'escultura i el gravat al carrer Casanovas, 117, i també com a espai social. Per fer aquestes obres, el Cercle ha signat un crèdit de 4 milions d'euros amb els seus veïns, la Caixa del Col·legi d'Arquitectes. L'octubre del 2017, quan venç el darrer lloguer de les oficines de la segona planta, afrontaran una darrera reforma (de costos assumibles, en principi, per la tresoreria de la mateixa entitat) per equipar-hi espai social, les oficines i una biblioteca, reconvertida en un centre de documentació que s'anirà digitalitzant i que conté material inèdit, encara per reordenar (en part, perquè les donacions de material es produeixen contínuament). Josep Fèlix Bentz, president del Reial Cercle Artístic, té clar la necessitat de rejovenir una entitat que, en els últims temps, acull una entrada de socis que rejoveneixen l'edat mitjana gràcies al suport del Cercle a la música, les audiovisuals i el disseny gràfic.

El Palau Pignatelli és a tocar de la catedral de Barcelona. El Reial Cercle Artístic mai havia disposat de seu pròpia. El 1959, van cobrar una indemnització per facilitar l'adquisició d'El Corte Inglés de l'illa de plaça Catalunya. Amb aquest capital, van decidir comprar un palau, llavors en runes, que ha servit per mantenir els tallers d'apunt i posa fixa al natural, així com oferir espais per a exposicions dels socis o còmplices en la cultura.

A Bentz, li agrada poder explicar que el palau ha de respirar les diferents èpoques de les seves parets, pis a pis. La planta baixa és gòtica: correspon a l'època medieval (acabada la reforma, s'hi habilitarà la sala d'exposicions amb
600 m²). La primer planta és neoclàssica. En aquesta, hi ha el restaurant El Cercle (l'únic espai que es mantindrà llogat un cop acabat el pla director previst des del 2014). A la Sala dels Atlants, s'hi continuaran fent activitats culturals (principalment música o conferències i presentacions de llibres). Les altres plantes són construccions del segle XX. Ara, la tercera i la quarta es reordenaran per donar millor servei als socis i a les persones que hi treballen. Per exemple, hi haurà un vestidor per a les models i un espai per als responsables de manteniment.

El grup d'arquitectes Alonso Balaguer són els encarregats de fer l'obra; tot i que tanquen les plantes superiors per fer les reformes, mantenen oberta la primera planta (on hi ha el restaurant i també l'actual sala d'exposicions i la dels Atlants).

L'artista i associada Pepa Poch farà les reformes de la segona planta perquè cobri l'aspecte del segle XXI. Serà en aquest espai on s'instal·larà un potent centre de documentació. A hores d'ara, s'està en converses amb les universitats per facilitar-ne la digitalització i que això impulsi les tesis d'estudiants. La nova biblioteca doblarà l'espai de l'actual i disposarà, fins i tot, segons els dissenys previs, d'espais en què els estudiosos podran consultar els originals
del centre de documentació.

La junta que presideix, des de fa set anys, Josep Fèlix Bentz ha aconseguit aquest any posar fi als deutes històrics i els de la primera reforma. No caldrà, com en èpoques més magres, haver de vendre patrimoni. Al contrari, Bentz confia recuperar-ne, encara que només sigui en dipòsit. De fet, ara el Reial Cercle no ven, sinó que adquireix peces que ajuden a corroborar la seva història. Avui, el Cercle entén que cal sumar accions impulsades per socis i artistes però també per col·leccionistes, galeristes o crítics, “volem ser node”, una mostra de voler recuperar protagonisme del segle XIX.