El Grec s'enfila als 153.000

La cinquena i darrera edició de Ramon Simó al capdavant del Grec presenta números envejables: 153.447 espectadors entre els espectacles de pagament i els gratuïts (que s'han ampliat gràcies al fet que s'han multiplicat per 4 les accions amb motiu del 40è aniversari); d'aquestes, s'estimen en unes 95.000 entrades venudes i prop d'11.000 d'invitacions per a professionals. Simó reconeixia, irònic, que el cartell d'enguany ha estat “excessiu”, però davant del risc de no trobar prou espectadors, s'ha comprovat que ha crescut l'ocupació, fins i tot limitant més el nombre d'invitacions. Simó marxa content de tancar un cicle i haver demostrat que el festival es pot posicionar en l'aparador internacional per atendre nous creadors internacionals i també donar valor al talent de casa. També ha aconseguit situar el llenguatge més emergent a Barcelona, amb naturalitat. Simó admet, però, que bona part dels resultats són els dos Arthur Miller (Les bruixes de Salem i El preu), que han triomfat a la taquilla.

El tinent d'alcalde responsable de Cultura, Jaume Collboni, va posar noves dates al concurs per triar nou director. Sembla que ja inajornables. Al setembre sortiran les bases i al novembre es podrà conèixer la persona que dirigirà per 4 anys més el festival. El que ha transcendit és que el projecte ha de respondre a tres inquietuds: que promocioni la pedrera autòctona de l'àrea metropolitana, “la Barcelona real”; que mantingui l'imant per a les noves produccions internacionals emergents; i que sigui prescriptor i creador de nou públic. Per ara, es manté la idea que el festival es concentri durant el mes de juliol, una idea que va estrenar Simó al 2011, endarrerint més d'una setmana la inauguració del festival. El regidor aspira a poder augmentar el pressupost i celebra l'èxit de Temporada Alta, que “complementa” el cartell de Barcelona.

Simó va fer un balanç dels seus cinc anys al Grec, admetent equivocacions com la vela per donar sensació de festival i el circ a les fonts de Montjuïc, el primer any; però anant afinant i fent-se valorar les propostes d'un teatre amb vocació política (citant Miller va dir que “tot el que no és art, s'oblida; l'únic que queda és l'art”), de treballar per a un públic ampli i nou i satisfet pels èxits de companyies emergents (Motus va exhaurir localitats quan, el 2012, només eren 20 espectadors en una sala de 200 i similar és el cas d'Ivo van Hove) i que les coproduccions internacionals es cuinin també a Barcelona. Dels 528 espectacles programats en 5 anys, 167 han estat coproduccions. En els últims tres anys s'han aconseguit fer 29 coproduccions internacionals. Pel que se sap de la trobada d'aquest estiu, ja n'avancen mitja dotzena amb pas ferm, “se'ns deia que no hi havia mercat; si es treballa, n'hi ha i cal que creixi”. Sobre aquesta edició, Simó celebra que s'hagin pogut veure grans espectacles i que, a més, molts han tingut una bona confiança per part del públic, tot i el risc del cartell.El repte aconseguit és que, tot i les grans xifres, el Grec ha estat un festival “humà per a professionals i públic”.