Cap on gira el ‘No n'hi ha prou'?

No fa gaires anys, només deu, que el No n'hi ha prou! es va oficialitzar com un dels actes de la festa major per tornar a fer sortir a ballar les figures a la nit, però amb l'atractiu que el públic les té a tocar i pot girar al seu costat. Semblant a l'espai reduït que tenen a la Patum de Berga, a Mataró surten l'àliga, el drac, la Momerota, els gegants i les diablesses a les portes de l'ajuntament, en un tram de riera que no dóna per a més. Dijous, però, hores abans en l'actuació d'Obeses i els concerts darrere de l'ajuntament, es va congregar una gentada de prop de set mil persones al centre, segons fonts municipals. Una munió que mitja hora abans esperava impacient a sota el balcó, mentre per megafonia anunciaven el compte enrere del tret de sortida a l'acte que des dels seus inicis reuneix molt jovent independentista.

A l'alcalde socialista, David Bote, desafiant el foc des de dalt el balcó amb samarreta curta i gorra, el públic, que anava molt animat, li reclamava a crits: “Bote, sociata, paga un cubata!”

Dels atrevits que dijous vam intentar entrar a girar, més d'un vam decidir girar cua. Ni les diablesses, que dies abans estaven contentes amb la fluïdesa del correfoc, tenien clar per on s'havien de moure entremig d'una gentada que feia por. Ni el foc de les masses amenaçava els qui ocupaven l'espai sorpresos per la presència del foc. Les figures ho tenen cada any més complicat per giravoltar en direcció contrària a les agulles del rellotge. La gent es manté estàtica de tanta pressió i ni li passa pel cap que hagi de girar en una direcció o una altra. N'hi havia que miràvem de sortir abans de ser esclafats contra les columnes dels fanals. Un acte que amb poc temps ha mort d'èxit, com passa en el Desvetllament bellugós, en què la sensació és igual o pitjor de tanta gent que s'hi mou.

Coincidint amb els primers deu anys estaria bé saber cap on va el No n'hi ha prou i aconseguir que s'hi pugui girar sense morir en l'intent. No estaria malament recordar al públic la direcció en què ha de rodar si això pot donar més fluïdesa a un acte en què sobre gent i falta espai.

L'altra opció per als que ens fem grans, veterans o prudents és quedar-se a segona fila, on la panoràmica no és la mateixa però sí més segura. Els crits al protagonista del final de l'acte són per a en Robafaves i els seus balls de nit com El Virolai a ritme discotequer que fan embogir els que estan a la pista i els que ens ho mirem de més lluny, però que voldríem tenir-lo a tocar.