Cap Roig astronòmic

De vegades, embadalits, mirem enlaire i contemplem les meravelles que ens regala la negra nit. Estels fugaços, eclipsis de lluna, planetes i estrelles fan del cel una explosió de llums i colors. Al cel del Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell no hi havia cap núvol que no deixés veure passar el cometa Halley, convertit en poeta per art i màgia dels Love of Lesbian. La primera estrella de la nit que va lluir va ser Cuando no me ves, una peça carregada de metàfores sobre les barreres de l'amor per culpa de l'autoestima i les pors. I si no en teníem prou amb la forta tramuntanada, la banda ja es va encarregar de fer rodar l'huracà de Bajo el volcán, la carta de presentació del nou treball discogràfic. Però no era nit de desastres naturals, sinó per reviure les grans constel·lacions de Love of Lesbian. Les notes de Seres únicos van sonar en forma de dedicatòria a aquells grans músics que ens han deixat, com David Bowie. Noches reversibles va deixar pas a Contraespionaje per explicar una lliçó de vida: “És la vida imbècil.” La Gira Halley també permet fer un salt en el temps i viatjar fins al 1999, una cançó que dóna nom a un dels àlbums més aclamats de la banda. Aquest viatge en el temps també va tenir parades a Oniria e insomnia, Segundo asalto, fins i tot a Belice, per tornar de nou a El Poeta Halley, amb Psiconautas, la cançó més llarga que ha fet mai el grup: “Gaudiu del viatge”, va exclamar Santi Balmes abans que sonessin els 10 minuts que dura el tema magistralment resolt en directe. Amb Algunas plantas es començava a ensumar la recta final del viatge sideral. No podia faltar l'himne de la banda: John Boy, la gran proclama de l'antiheroi. Les cireretes de luxe de la nit van ser Incendios de nieve –en la qual el públic va fer de coral– i la delicadíssima Domingo astronómico. Planeador va posar el punt final.

La tramuntana hauria pogut no bufar, i potser els núvols haurien impedit contemplar el cel ras i veure passar el cometa Poeta Halley. Però no va ser així. Va ser la nit en què els astres es van alinear perquè fos la millor nit possible. Tal com va dir Santi Balmes al final del concert: “A vegades passa, a vegades no. Avui ha passat.”