Festa major a Cap Roig

Actuar en un festival com el de Cap Roig era tot un repte per al trio de pop-folk català Els Catarres. El grup d'Aiguafreda s'havia fixat com a objectiu mantenir-se fidel al seu estil fresc i enèrgic malgrat tocar en un escenari allunyat del seu nucli habitual. L'efusiva resposta d'un públic totalment entregat no va deixar cap mena de dubte de l'assoliment de les expectatives amb èxit. Estels al vent va marcar l'inici d'un repertori musical molt intens i frenètic que incitava a tothom a aixecar-se de la cadira i bellugar-se. Després de la primera cançó, el multiinstrumentista Jan Riera va donar l'empenta necessària a un públic que encara s'estava acabant de situar. Ja no hi va haver marxa enrere: tothom es va alçar dels seus seients per ballar i gaudir de l'essència en estat pur d'Els Catarres i dels tres músics que els acompanyaven, en el marc de la gira Supernova.

La majestuositat de l'escenari, però, va propiciar alguna modificació en la seva selecció musical habitual, amb la incorporació de cançons més melòdiques. Van sonar temes com ara De pares a fills, Vell llop de mar Gandia 1924 i Sota la llum del sol davant d'un públic totalment captivat que va tornar a asseure's, durant pocs minuts. Cal parar atenció a Gandia 1924, un tema que homenatja l'àvia del cantant i guitarrista Èric Vergés i que ell mateix va defensar en solitari. L'actuació del grup català va guardar instants per a dedicatòries personalitzades a membres de les seves famílies que estaven presents entre la graderia. Tampoc van faltar paraules d'agraïment a tot el públic, familiar majoritàriament, amb el qual es van mostrar còmplices i molt propers, fins i tot més que en altres ocasions. Després de fer un repàs dels millors temes de la seva trajectòria artística, com ara El setge, Invencibles, La porta del cel i El món és teu, van arribar els dos colofons que van acabar de fer embogir tota la graderia: En peu de guerra i Rock'n'roll.

Amb aquesta culminació, que va deixar el públic dret i reticent a marxar, Els Catarres van posar punt final a la seva parada inèdita en un festival d'aquesta índole, que, per un dia, es va convertir en l'escenari d'una festa major.