Nit per als valents

Des de terres aragoneses van desembarcar dimarts, al Festival de Cap Roig, Amaral. Privilegiats aquells que en van gaudir, perquè era el segon i únic concert a Catalunya en aquesta gira de presentació del disc Nocturnal. Al cel, un núvol infinit que no va parar de fer la guitza amb la pluja, però sobre l'escenari, una lluna immensa i una constel·lació d'attrezzo il·luminava l'escenari i el camí a un viatge musical de dues hores entre records i nous èxits. Tot va començar amb la resignada Unas veces se gana y otras se pierde, que van contrarestar ràpidament amb Revolución i Kamikaze. Una picada d'ullet al públic mostrant-los que Amaral és un grup potent musicalment, però també en les lletres, amb un sentit i una història amb molta força en cada una de les cançons. “Aquesta nit és només per als valents”, va alertar Eva Amaral. Així que, a qui no estava preparat, li tocava Salir corriendo, com proclama la cançó que van interpretar del disc Estrella de mar. Però quedar-s'hi era aposta segura, ja que, després de la discotequera (amb llums de neó i tot) Lo que nos mantiene unidos, va tocar una de les més celebrades: El universo sobre mí. Un dels moments més feliços de la nit, que molts espectadors guardaran al calaixet de la memòria al raconet dels bons records, com Amaral relata a 500 vidas. El segon himne de la nit va arribar amb Cómo hablar, en què la formació va fer saltar el mar d'impermeables en què es van convertir les graderies. El públic va quedar sorprès per la relaxada versió de Marta, Sebas, Guille y los demás, quan ja estaven dempeus preparats per ballar. Una frenada en sec que va ser corregida amb Días de verano, Cazador i Hacia lo salvaje, acompanyada de l'harmònica. En els bisos Eva Amaral va acabar de donar-ho tot. Ella és la veu, ànima i cos del grup, centre indiscutible de tot l'espectacle. L'altre 50% del duet, Juan Aguirre, va amagar la seva genialitat sota la gorra i la caputxa, i no va sortir d'aquí. Eva va rematar la feina i va lluir el seu potencial amb una de nova, Llévame muy lejos, i una altra de les grans, Sin ti no soy nada, per acabar pausadament amb Nadie nos recordará. I tant que els recordarem!