Un actor amb aura

No sé si sabré explicar-me, però tinc la sensació que pel carrer no et trobes ningú semblant a Robert Redford. O almenys el que apareix a les pel·lícules: una creació del cine. Ni la presència real del mateix Redford deu poder-se equiparar a la seva imatge cinematogràfica. No és simplement per un efecte embellidor. És com si el cinema li revelés una aura, que continua percebent-se a Truth, un seu film recent en què, al costat d'una Cate Blanchett que sembla admirar-lo, torna a fer de periodista compromès amb una tasca que, contrariant els poderosos, pot tenir un preu: Dan Rather, presentador d'informatius durant 24 anys a la CBS, va ser acomiadat a causa d'un reportatge que va denunciar que George Bush s'havia escapolit de la guerra del Vietnam. És així que, veient-lo interpretar Rather, amb la seva sobrietat característica i un carisma perdurable, es fa present que va encarnar Bob Woodward investigant Tots els homes del president (1976), el film de Pakula sobre el Watergate. I també, a Els tres dies del Còndor, el funcionari de la CIA, en aquest cas un personatge fictici, que s'amaga a la casa d'una dona malenconiosa (Faye Dunaway) en ser perseguit per un assassí al servei de la corrupció de l'agència, a la qual vol denunciar.

Els tres dies del Còndor, del 1975, és una de les pel·lícules que Redford va fer amb el seu amic Sydney Pollack, que també va dirigir-lo a Propietat condemnada (1966), en la qual viu una passió amb Natalie Wood en una història sudista inspirada en Tennessee Williams; Jeremiah Johnson (1972), un film en què encarna un home que fuig de la violència de la civilització per retrobar-se plenament amb la naturalesa a les muntanyes Rocalloses; Tal com érem (1973), en què s'estima i s'odia amb Barbra Streisand; El genet elèctric (1979), interpretant-hi un campió del rodeo que ha de sobreviure venent esmorzars equipat amb un vestit lluminós; Memòries d'Àfrica (1985), on és l'aventurer Denys Finch Hatton que enamora la baronessa Blixen (Meryl Streep) fent-la volar en un aeroplà i rentant-li els cabells en un moment que sent com a perfecte, i Havana (1990), on fa d'un altre aventurer que, després de moltes partides de pòquer, s'enamora de Lena Olin en la Cuba convulsa de finals del règim de Batista. Films d'esperit demòcrata adequat a Pollack i Redford. Films d'aventures humanistes. Films noblement romàntics. Films en els quals, sense ser mai refistolat i pretensiós, l'actor desplega la seva seducció, sense voler ser sempre un seductor, mentre els seus cabells rossos passen del color del blat pàl·lid al del torrat pel sol amb unes notes de coure.

Sydney Pollack és el gran director de Redford, però aquest també serà per sempre més la víctima de La caça de l'home (Arthur Penn, 1966) perpetrada per uns homes violents i borratxos que encarnen la brutalitat feixista dels qui diuen defensar l'ordre fins per sobre de la llei; el Sundance Kid que roba bancs i trens amb Butch Cassidy, és a dir, l'amic Paul Newman, amb el qual també va preparar El cop, i és clar, i sense que Leonardo di Caprio li hagi fet ombra, el gran Jack Gatsby, que tot ho fa per recuperar l'amor de la capritxosa Daisy Buchanan. Han passat molts anys des que Redford va enlluernar amb aquests films. El temps, en tot cas, ha passat per a ell sense que li hagi arrabassat l'aura i el magnetisme de la presència. Només cal veure'l a All is lost (2013), film de J.C. Chandor en què està completament sol en la immensitat de l'oceà dins d'una embarcació que, després de xocar amb un contenidor, va enfonsant-se: és fascinant veure els treballs manuals del personatge, executats per Redford, per intentar sobreviure.

També hi ha el Redford director, que va iniciar-se amb Ordinary people (1980), un film intimista, guanyador de quatre Oscars, sobre la crisi d'un adolescent. A imatge i semblança de l'actor i de les seves eleccions, el Redford director és caracteritza per les formes sòbries i pels continguts que revelen una sensibilitat ecologista i una consciència demòcrata en contra dels jocs bruts de la política: Un lloc anomenat miracle, El riu de la vida, Quiz show, L'home que xiuxiuejava als cavalls, Lleons i xais, La conspiració, Pacte de silenci. Crec, però, que l'aura de l'actor està per sobre dels valors com a director. La seva imatge és inoblidable.