“Aragó oblida els béns de fora de Catalunya”

No, i és el que he fet veure posant-hi només alguns exemples a Twitter. M'ha agradat que se'n parlés i ara una associació aragonesa de defensa del patrimoni ha dit exactament el mateix: el govern aragonès –no els aragonesos– sembla que només s'interessa pel patrimoni si es troba a Catalunya. Només cal mirar les catalogacions que han fet, a través del web del govern: 298 béns aragonesos catalogats i un terç són a Lleida! Que potser no hi ha una infinitat de béns valuosos i excepcionals aragonesos escampats per parròquies i museus aragonesos, o espanyols, com el Prado o el Museo Arqueológico Nacional? Sembla que només hi hagi els béns de Lleida, i en canvi els altres no hi siguin.

És clar. Un exemple: la Comunitat de Madrid va catalogar peces de Juan de la Abadía, i aquestes no les han volgut catalogar com a art aragonès ni les reclamen. En canvi, recataloguen peces un cop es cataloguen a Catalunya. Hi ha un canelobre al Museu de Lleida que és d'escàs interès artístic i històric però en canvi l'han catalogat. O un altre cas: una taula de Benavarri va sortir a subhasta a Barcelona; no s'hi van presentar tot i que la galeria va avisar l'Ajuntament de Benavarri per si hi estaven interessats. Sí que s'hi va presentar la Diputació de Lleida, que la va adquirir, i llavors sí: la van catalogar, i això els va permetre exercir el dret de retracte per una peça que en principi no els interessava. En altres subhastes sí que s'hi han presentat perquè sabien que hi aspiraria una institució catalana, i en canvi en altres casos, de forma incomprensible, no s'hi presenten.

El 2009 es va subhastar a Madrid un calvari de Pere Espallargues que al Museu de Lleida ens interessava. L'informe d'autoria l'havíem fet nosaltres i la Generalitat s'hi va presentar. El dia abans, per respecte, els vam informar, i llavors s'hi van presentar i el van reclamar, sense saber ni l'autoria ni l'origen exacte de la peça. Van adduir que provenia del retaule de Barbastre, cosa que no és certa, i d'un altre autor. En canvi, al mes de juny es va subhastar a Barcelona una peça provinent de la catedral de Saragossa, declarada Monumento Nacional i de la Unesco: un retaule magnífic del segle XV, excepcional. No s'hi van presentar. I la va adquirir un privat. Són coses que no s'entenen, llevat que pensis que en matèria de patrimoni actuen d'una manera absolutament polititzada, i sap molt de greu que historiadors i especialistes s'hi prestin, a això.

La sentència els permet reclamar el patrimoni venut després del 1923, un cop el monestir va ser declarat Monumento Histórico-artístico Nacional. Però és una sentència contra la qual s'ha recorregut i ja veurem què hi diuen l'Audiencia i el Suprem. No és ferma. I és recurrible en molts aspectes: violenta la llei de patrimoni de Catalunya, que mentre no siguem un estat és una llei vigent de l'Estat espanyol i una jutgessa no pot ignorar-la com ha fet. I si es confirma, crea un precedent perillosíssim per a la seguretat jurídica de tots els museus i col·leccions d'art públiques i privades de l'Estat espanyol, perquè estan plenes de peces que serien susceptibles de ser reclamades. És un debat que s'ha polititzat i judicialitzat i això fa impossible un treball tècnic serè, o escoltar les veus sensates, com les de molta gent de la Franja.