Generalitat
comerç
Més hores i rebaixes tot l'any
El govern ultima la nova llei que portarà més liberalització
L'executiu diu que el text garanteix el model de petit comerç i recull les noves pautes de consum
Podria entrar al Parlament abans de final d'any
El govern ja té a punt el text de la nova llei de comerç. Entre els principals canvis que proposa la norma, que podria entrar al Parlament abans de final d'any, hi ha el de la liberalització de les rebaixes i l'ampliació fins a 75 de les hores que les botigues poden obrir a la setmana.
La nova llei era una de les prioritats en aquesta legislatura. L'objectiu: posar fi a una situació d'inseguretat jurídica per al comerç, ja que l'actual llei catalana està suspesa pel Tribunal Constitucional, i per tant prevalia la norma estatal, molt més liberalitzadora. En tot cas, l'executiu desvincula la nova norma d'una imposició de l'Estat i reivindica la competència i la necessitat d'“ordenar” el sector.
La desaparició d'uns períodes tancats per a les rebaixes és una de les novetats destacades. És també un dels punts que més confusió ha generat en els darrers temps, no només perquè la norma estatal ja era flexible, sinó també perquè l'avenç del comerç en línia ha desvirtuat aquest costum. El mateix conseller d'Empresa i Competitivitat, Jordi Baiget, reconeixia ahir en una trobada amb els mitjans que, davant l'aparició de nous models comercials: “Volem donar als nostres comerciants les eines perquè puguin competir amb igualtat d'oportunitats.”
La llei també preveu ampliar en tres hores les 72 que els comerços poden obrir. El govern manté les diferències amb la norma estatal, que permet fins a 90 hores. L'executiu sap que aquest punt és un dels que genera més confrontació entre el gran comerç, partidari d'obrir més hores, i el petit comerç, que sempre ha defensat un model més restrictiu. En tot cas, el govern creu que 75 hores generen un marc prou flexible per equilibrar les necessitats de comerciants i consumidors.
D'altra banda, la llei deixarà com ara el nombre de festius que els comerços poden obrir; és a dir, vuit dies a l'any que fixa la Generalitat més els dos que marquen els ajuntaments, però permetrà que, quan s'acumulin més de dos festius, les botigues en puguin obrir un.
Les excepcions
A més, queden eximits de tancar els festius aquells establiments de menys de 150 metres quadrats destinats a l'alimentació en els casos de municipis de més de 5.000 habitants. La norma estatal estableix aquesta possibilitat a les botigues de menys de 300 metres quadrats. Als municipis de menys de 5.000 habitants l'opció ja no es limita a les botigues d'alimentació, sinó que podran fer-ho les de qualsevol segment.
Un altre punt que ha generat polèmica fins ara és el de la categoria de municipi turístic, que permet obrir també en festius. Això es manté en el nou redactat, tot i que el govern hi afegeix que aquests hauran de renovar aquesta condició cada quatre anys.
El govern també es proposa regular les anomenades àrees de degustació que molts forns de pa, per exemple, han obert per tenir també un espai de taules. La norma estableix un màxim del 33% de superfície destinada a aquesta activitat, i obligarà a demanar una doble llicència per superar-lo. A més, deixa oberta la porta a la possibilitat que els municipis redueixin aquest percentatge.
La llei també vol generar un cens del sector, obre la porta a la col·laboració publicoprivada, i diferenciarà les fires professionals de les de carrer.
El text de la nova llei passarà ara pel CTESC (el Consell de Treball Econòmic i Social) i per la comissió de govern local per tornar al govern, que preveu aprovar-lo abans del Nadal. Després vindrà la tramitació parlamentària, un procés amb el qual Baiget es mostrava ahir confiat: “Hem parlat amb el sector i els grups i no preveiem grans dificultats per aprovar-la”.
LA XIFRA
Els ‘outlets' no són saldos
Tot i deixar obert el període de rebaixes –el govern només recomanarà que se'n facin dues, a l'estiu i l'hivern–, la nova normativa sí que vol regular i diferenciar entre els saldos, les liquidacions i els outlets. Així, els saldos permetran la venda a pèrdues però s'hauran de limitar a productes obsolets i desaparellats.
Per la seva banda, les liquidacions també podran generar vendes a pèrdues, però hauran de tenir al darrere sempre una causa justificada, i finalment els outlets només podran donar sortida a productes a un preu més baix però mai a pèrdues: “Es reforça l'obligació d'informar el consumidor”, explicava ahir la directora general de Comerç, Muntsa Vilalta.
En aquest mateix sentit de protecció al consumidor, la llei que ultima el govern català preveu l'obligatorietat de disposar d'una autorització documental prèvia perquè una empresa pugui establir un sistema de vendes per telèfon o directament amb la visita als domicilis particulars.