30 anys d'autoocupació

El 1986 el país era força diferent de com és ara, però aleshores l'ocupació dels joves també era un problema. Amb un 25% d'atur juvenil i unes probabilitats molt limitades de trobar feina per a aquells sense estudis, un grup de joves graduats acabats de sortir de la universitat van tenir la idea boja de muntar una plataforma per donar-los una sortida professional.

Així va néixer l'actual Fundació Autoocupació, que enguany compleix 30 anys fomentant l'emprenedoria. En aquest temps, han passat més de 20.000 persones pels seus cursos de formació i s'ha acompanyat la generació de 5.000 empreses. Però no sempre va resultar fàcil. El seu director i un dels fundadors, Albert Colomer, recorda: “Quan vam començar, la gent tenia la imatge que els empresaris eren uns explotadors; crear la pròpia empresa no estava gens ben vist.” De fet, Colomer explica que aquell grup de joves que van voler importar una cultura estesa a fora però encara desconeguda aquí va acabar adoptant un terme (autoocupació) que ni tan sols existia al diccionari.

Avui l'emprenedoria està més
en voga que mai i cada vegada més joves aspiren a ser els seus propis caps abans que entrar a treballar
en una gran corporació. En aquest sentit, Colomer admet que la crisi econòmica ha estat una oportunitat per fer créixer l'emprenedoria, perquè ha faltat la feina més tradicional. “Però tampoc m'acaba d'agradar el concepte d'emprenedor per necessitat, perquè qui treballa a compte d'un tercer també ho fa majoritàriament per necessitat.”

Després de 30 anys, la Fundació Autoocupació ha sumat quatre seus arreu del territori català, 50.000 usuaris i uns 500 professionals implicats en la seva activitat,
a banda de 200 mentors voluntaris que acompanyen els nous emprenedors. Un d'ells és el gironí Pol Fages. La seva relació amb la fundació va començar el 2007, quan va perdre la seva feina de directiu en una empresa hotelera i es va quedar a l'atur. En Pol es va apuntar a un curs de formació mentre madurava i rebia assessorament per instal·lar-se pel seu compte. “Em vaig associar amb un dels professors per a un projecte d'assessorament en enoturisme”, recorda.

Uns anys després, en Pol va tenir l'oportunitat de tornar a la fundació per fer una xerrada i explicar la seva experiència com a emprenedor,
i així es va acabar convertint ell també en mentor d'altres persones que començaven el camí cap a l'autoocupació. Avui aquest gironí és soci de l'empresa Turismon Travel, centrada a captar visitants dels mercats americà i nòrdic.

Els cursos de la Fundació Autoocupació –en 30 anys s'han fet més de 180.000 hores de formació– han estat una de les portes d'entrada per a molts joves que després s'han animat a fer el pas cap a l'emprenedoria muntant el seu propi negoci.

D'altres han fet el salt amb xarxa, agafant les regnes de negocis que ja estaven en marxa, però que els seus propietaris deixaven perquè es jubilaven. És l'anomenat programa Reempresa, que la fundació va posar en marxa ja fa uns anys seguint el model francès. Aquest és el camí que ha seguit la Núria Comelles. Després de 25 anys treballant en biblioteques, aquesta emprenedora va sentir la necessitat, explica, de fer un canvi a la seva vida: “Buscava una feina en què em sentís més a gust.” I l'opció de reemprendre la va acabar de convèncer: “No comences de zero,
i això et dóna un punt de seguretat.” Després de consultar la borsa de negocis disponibles, la Núria es va quedar amb una botiga de complements ubicada en un antic colmado del segle XIX a l'Eixample de Barcelona. Fa només quatre mesos que la porta, però la Núria té clar que de moment l'experiència és positiva: “De moment els números van sortint, tot i que és aviat. El millor de tot és que ara m'ho passo d'allò més bé anant a treballar.”

A banda de la formació, l'acompanyament i l'assessorament en l'elaboració, per exemple, del pla d'empresa, la Fundació Autoocupació també ha engegat accions per millorar l'accés d'aquests emprenedors a finançament. “En cada moment hem mirat d'omplir els buits que hi havia, i ara el gran repte és aquest finançament”, explica Colomer. La fundació ha impulsat programes per fomentar que les entitats financeres concedissin préstecs participatius a aquests emprenedors, però també ha activat altres línies paral·leles com ara la inversió privada. També aquí van ser pioners ja fa més d'una dècada, quan els anomenats business angels eren grans desconeguts aquí.
I, com en tot, han creat escola. En aquestes tres dècades, han sumat una base de dades de cent inversors privats que han tancat operacions per 10 milions d'euros.

Després de 30 anys, Colomer té clar que l'emprenedoria ha arribat per quedar-se i que “avui és molt més fàcil crear una empresa; l'administració ajuda més, perquè al final ha entès que qui està generant ocupació són aquestes empreses i no les grans”. Però sempre quedaran reptes pendents per donar servei a un grup de persones cada vegada més gran que, diu Colomer, “es plantegen qui volen ser en comptes d'on volen treballar”.